Resultats de la cerca

Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del segle III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al segle XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del segle XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard segle XIII, resten la sala capitular i la cripta segle IX

A les seves valls orientals, molt fèrtils, creixeren nombroses ciutats, entre les quals sobresortia Maracanda actual Samarcanda Hom hi parlava el sogdià Sotmesa per Cir II de Pèrsia segle VI aC, fou conquerida per Alexandre el Gran Després passà successivament a mans dels selèucides, dels reis de Bactriana, dels parts, novament dels perses, dels àrabs segles VII-VIII i, finalment, dels turcs

El seu rei Bera participà en l’expedició contra Amrafel La Bíblia en fa l’habitatge de Lot i en descriu la destrucció com a càstig del pecat sodomia, juntament amb Gomorra Actualment una muntanya de la riba sud-occidental de la mar Morta en porta el nom djebel Usdum

La capital és Skòpelos i es troba a la costa NE Conreus mediterranis

Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament…

Neix als Carpats Orientals, a la Bucovina ucraïnesa, i desemboca al S de Galaţi Romania

Coneguda ja al segon millenni aC com a capital d’un petit estat, la tradició en féu lloc de pas del patriarca Jacob i de la renovació de l’Aliança a l’hora de l’establiment dels israelites a la Terra Promesa Centre del regne del Nord, després de la mort de Salomó 931 aC, fou destruïda pels assiris 724 aC Lloc visitat pels pelegrins pel fet de trobar-se prop de la tomba del patriarca Josep i de l’anomenat pou de la samaritana, de què parla l’evangeli de Joan Entre les diverses excavacions que hi han estat fetes, les de l’any 1928 tingueren lloc sota el mecenatge de Francesc Cambó

Documentada des del temps de Sargó I segle XXIV aC, el seu successor Narām-Sin hi aixecà un temple a Šamaš, que restauraren Hammurabi segle XVIII aC i el rei cassita Kurigalzu II 1351-1327 aC Conquerida per l’elamita Kutir-Nahhunte 1174 aC i per Teglatfalassar I ~1125, fou reconstruïda i engrandida per Nabu-apal-iddina ~880 aC, per Šamaš-šumi-ukin 668-648 aC, germà d’Assurbanipal, i pels sobirans de la dinastia neobabilònica o caldea Nabopolassar, Nabucodonosor II i Nabonid Conquerida pels perses 539 aC, entrà en decadència Les excavacions de Rassam 1881-82, de Scheil 1894 i d’Andrae i Jordan…

Originàriament designà la fortalesa dels jebuseus a la banda oriental del turó, entre el Tiropeu i el Cedró Més tard indicà la muntanya del temple i el mateix temple i, per extensió, tota la ciutat la ‘filla de Sió’, els seus habitants i tot el poble d’Israel els ‘fills de Sió’, expressions aplicades per la tradició cristiana a l’Església

A través d’aquestes roques hagué de passar Argo, la mítica nau dels argonautes