Resultats de la cerca
Es mostren 1087 resultats
Al-Rub’ al-Ḫālī
Desert d’Aràbia, el més àrid i més vast de la península (560.000 km2; 1.100 km d’E a W i 400 de N a S).
Situat en una cubeta entre les muntanyes del Iemen a l’W i les d’Oman a l’E, forma l’extensió de sorra més gran del món Les dunes, que hi formen cadenes, atenyen alçades considerables fins a 300 m L’habiten tribus nòmades de beduïns
Al-Dahnā’
Desert d’Aràbia, que voreja els altiplans de la part central del territori.
Separa la regió central de Naǧd de la d’Al-Ḥasā, a la costa
al Fusṭāṭ
Història
Ciutadella egípcia.
El seu origen fou el campament bastit pel conqueridor àrab ‘Amr ibn al-'Āṣ a la riba est del Nil durant el setge d’Alexandria 641 La proximitat amb la població grecocopta de Babilònia féu que aquesta es barregés ràpidament amb els conqueridors Els governants abàssides i tulúnides hi residiren, fins que fou fundat el Caire 969 Fou notable per la seva prosperitat econòmica
Al-Nafūd
Desert de sorra d’Aràbia.
El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells
Al-Azhar
Mesquita del Caire, el nom de la qual significa ‘la brillant’.
Fundada pel general fatimita Ǧawhar 969, esdevingué, inicialment, un centre de propaganda ismaïlita i més tard d’irradiació de l’islam en general, sobretot després de la destrucció de Bagdad pels mongols 1258 El 1961 foren ampliades les seves activitats i es convertí en una moderna universitat
Baḥr al-Azraq
Nom que rep Al-Nīl al-Azraq, anomenat també Nil Baḥr al-Abyaḏ [Nil]Baḥr al-Azraq [Nil]
Blau.
Baḥr al-Abyaḏ
Nom que rep Al-Nīl al-Abyaḏ, anomenat també Nil Baḥr al-Abyaḏ [Nil]Baḥr al-Azraq [Nil]
Blanc.
Dayr al-Madīna
Vall
Antic poblat egipci dels obrers i artesans de la necròpolis de la Vall dels Reis, al marge occidental del Nil.
Fou fundat probablement en temps dels primers faraons de la dinastia XVIII, i el seu màxim desenvolupament data de l’època ramèssida Consta d’un nucli central d’unes setanta cases, envoltat per un mur, i de dos barris exteriors —al nord i a l’oest— amb cinquanta cases rectangulars, de maó, on han estat trobats pintures, inscripcions i objectes diversos A l’exterior del recinte hi ha una necròpolis on s’han conservat pintures Hi ha també un temple d’època ptolemaica dedicat a Hathor i Ma’at
Bāb al-Mandab
Estret marí
Estret que enllaça la mar Roja amb la mar d’Aràbia (golf d’Aden), dividit per l’illa de Perim en dos canals, de 25 km d’amplada el de ponent i de 3 km el de llevant.
Sudan
Història
Nom donat pels historiadors i geògrafs àrabs (literalment ‘país de negres’) al territori situat al s. del desert del Sàhara, comprès entre el massís etiòpic i la costa atlàntica i limitat al s. pels altiplans dels Grans Llacs i la selva equatorial.
Actualment correspon als territoris del N d’Etiòpia, la República del Sudan, el Txad, el N de Nigèria, Níger, Burkina Faso, Mali, Mauritània i el Senegal Històricament, ha constituït una regió d’un gran tràfic comercial especialment d’or, de sal i d’esclaus entre els països nord-africans i els tropicals, per la qual cosa la seva població ha sofert un continuat procés d’islamització A la regió occidental florí segles III-XIII el regne de Ghana , substituït pel de Mali el 1230, el qual sotmeté a vassallatge els altres regnes veïns, com el de Tombouctou 1336 i el de Songhai 1235, el darrer dels…