Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
corrent del Labrador
Corrent marí fred que s’inicia a l’oceà Àrtic i ressegueix les costes orientals de l’Amèrica del Nord fins a unir-se al corrent càlid del Golf.
El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador
Zhoukoudian
Jaciment arqueològic
Estació arqueològica xinesa, situada uns 42 km al SW de Pequín, pertanyent al Paleolític inferior.
Posseeix quinze jaciments, caracteritzats per la presència de restes fòssils del Sinanthropus pekinensis pitecantrop i una indústria lítica emparentada amb una cultura pebble evolucionada Hi foren trobades restes corresponents a uns 45 individus, el crani més complet dels quals té una capacitat de 1050 cm 3 Ensems amb aquestes restes aparegueren abundants vestigis de foc i nombroses restes d’animals pertanyents al Plistocè inferior i mitjà Una de les coves lliurà també restes d’ Homo sapiens associades amb una indústria lítica…
Elefantina
Baix relleu d’un temple de l’illa d' Elefantina
© Fototeca.cat
Illa
Nom que donaren els autors clàssics a l’illa d’enfront d’‘Aswān (Ǧazīra ‘Aswān).
Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC gràcies a aquests papirs hom coneix la…
Terra del Foc

Terra del Foc Ushuaia
Ronald Woan (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Arxipèlag de l’extrem meridional d’Amèrica, separat del continent per l’estret de Magallanes.
Comprèn l’illa gran de la Terra del Foc i una sèrie d’illots més al S Navarino, Hoste, Santa Inés, Desolación, Los Estados, etc Dividit entre l’Argentina i Xile, la frontera passa pel mig de l’illa gran la banda oriental, planera, pertany a l’Argentina i constitueix una província 21 263 km 2 la banda occidental, muntanyosa, pertany a Xile 49 208 km 2 La zona muntanyosa és constituïda bàsicament per la serralada de Darwin, continuació del Andes Cerro Italia, 2 350 m, on abunden les glaceres Els centres més importants són Ushuaia, capital de la província argentina de…
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic…
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū…
Turena
Província
Regió de França, antigament província, situada entre el Maine, al N, la Sologne, a l’E, el Poitou, al S i l’Anjou, a l’W.
Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els temps preromans pels…
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal…
oceà Antàrtic
El més meridional dels oceans, el qual envolta l’Antàrtida.
És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…
Tigris
Riu
Riu de l’Àsia anterior (1950 km de longitud, 375 000 km2 de conca).
Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’ambdós rius al…