Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Hýdra
L'illa d'Hýdra
© B. Llebaria
Illa
Illa grega de la mar Egea, situada al SE de les costes de l’Argòlida.
De forma allargada, té una superfície de 52,3 km2, amb una llargària de 18 km, per 4 o 5 km d'ample
llac de Tiberíades
Llac
Llac de la Galilea, format pel riu Jordà, anomenat també mar de Galilea o llac de Genesaret.
Situat a 250 m sota el nivell de la mar, té 21 km de llarg per 12 d’ample la profunditat oscilla entre 42 i 48 m La seva riba i els pobles costaners Cafarnaüm, Betsaida, Magdala, Tiberíades, etc fou escenari de nombrosos episodis de la vida de Jesús
Tirint

Detall de la fortificació de Tirint
Corel / Robert Chadwick
Ciutat
Ciutat grega de l’època micènica, a la plana de l’Argòlida, al S d’Argos.
Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau…
Isola Tiberina
Illa
Petita illa al mig del riu Tíber, a Roma.
És unida a la riba esquerra pel pont Fabricio, construït el 62 aC, i la riba dreta pel pont Cestio 46 aC És un illot baix i allargassat uns 300 m de llarg per 80 d’ample, dedicat antigament al culte d’Esculapi, que tenia el temple on actualment hi ha l’església de San Bartolomeo Aquesta, edificada per Otó III, a la fi del segle X, en honor de sant Adalbert de Praga, fou destruïda per una inundació 1557, i refeta totalment i consagrada a sant Bartomeu se'n conserva el campanar romànic i un mosaic dels segles XII-XIII Hi ha també l’església de San Giovanni Calibita restaurada el…
Storfjorden
Estret marí
Ample braç de mar a les illes Spitzbergen, entre l’illa de Vestspitzbergen, a l’W, i les d’Edgeøya i Barentsøya, a l’E (180 km de llarg i 50 km d’ample a la part N).
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…
Escalda
Riu
Riu d’Europa (430 km de llargada i uns 20 000 km2 de conca).
Neix a la Picardia, prop de Le Catelet, a menys de 100 m d’altitud en direcció nord travessa la plana flamenca fins a desembocar a la mar del Nord per Zelanda, Països Baixos, on forma un ampli estuari Té un cabal molt modest a Tournai és de 5 m 3 /s fins que rep les aigües del Leie per l’esquerra, més enllà de Gant Després passa per Anvers, a partir d’on comença ja l’ample estuari,dividit en dos braços l’Escalda Oriental Oesterschelde i l’Escalda Occidental Westerschelde, que s’obren pas entre les illes de Zelanda Per l’esquerra rep també el Sensee i el Scarpe i per la dreta el…
Somme
Riu
Riu (245 km) de la Picardia (França), que neix prop de Saint-Quentin i desemboca en un ample estuari del canal de la Mànega, després de banyar Amiens.
Al curs alt del riu, al nord-est del departament del Somme i al sud-est del del Pas de Calais, hi tingué lloc la batalla del Somme 1 de juliol de 1916 – 18 de novembre de 1916
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…