Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Hacilar
Poblat neolític d’Anatòlia, prop de Burdur, en forma d’hüyük o tell.
És un dels jaciments neolítics més importants de l’Àsia Menor Habitat per una comunitat d’agricultors, té cinc nivells, que van des del ~7000 aC fins al ~5000 La part més alta correspon ja a l’Eneolític
Tiatira
Ciutat
Antiga ciutat de Lídia, situada a la via de Pèrgam a Sardes.
Primitiva colònia militar macedònia, s’hi desplegà un important centre industrial i comercial El 133 passà als romans després del testament d’Àtal III de Pèrgam El llibre dels Actes dels Apòstols hi esmenta una florent comunitat cristiana Conquerida pels àrabs, correspon a l’actual Akhisar
Qumrān

Les ruïnes de Qumrān
Ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, a 1 km de la riba occidental de la mar Morta i 12 km al S de Jericó.
Les excavacions practicades per R de Vaux i L Harding des del 1951 donaren com a resultat la cronologia següent una primera ocupació del lloc s VIII-VII aC que cal potser identificar amb la Ciutat de la Sal del llibre de Josuè primera ocupació comunitària 150-135 aC amb engrandiment dels edificis 135-131 aC, probablement per raó de l’augment de la comunitat, i abandonament del lloc 31 aC per causa d’un incendi o d’un terratrèmol nova ocupació comunitària 1-60, destrucció per les tropes de Vespasià 68 durant la primera revolta jueva i ocupació per tropes romanes 68-73 Més tard 132-135, els…
monestir de Saint-Benoît-sur-Loire
Abadia
Abadia benedictina fundada vers el 651, amb el nom de Fleury, i que canvià de nom (segle VIII) després del suposat trasllat del cos de sant Benet, fet que li valgué la protecció dels primers Capets.
El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels segles X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al segle XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina
Douai
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, situada a la vora del riu Scarpe, en una important conca hullera.
Nucli industrial indústria metallúrgica, química, alimentària i de maquinària agrícola Entre els edificis importants es destaquen l’ajuntament, gòtic florit s XV, el palau de justícia s XVIII, i les esglésies de Saint-Pierre s XVI-XVIII, amb un campanar gòtic, i Saint-Jacques s XVIII, amb pintures murals El monestir de Saint-Edmond s XVII, propietat d’una comunitat anglesa i destinat a panteó dels Stuart, fou un important centre cultural als s XVII i XVIII És l’antiga Castrum Duacense , que es convertí aviat en centre de la indústria de draps flamenca El 1477 passà al poder dels…
Icària
Illa
Illa imaginària on Étienne Cabet situà l’acció de la seva novel·la filosòfica Voyage en Icarie, descripció d’un país en el qual hom practicava el comunisme, que despertà un gran entusiasme entre la classe obrera de França en el decenni de 1840-50.
El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat novembre del…
Sant Tiberi d’Agde
Monestir
Monestir del Llenguadoc, al N de l’antiga seu episcopal d’Agde.
Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al s XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del s XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai Des del 1647 fins a…
Port-Royal
Abadia
Abadia femenina, fundada l’any 1204 i atorgada a l’orde del Cister el 1225.
Situada al SW de París, en el castell de Sainte-Madeleine, erigit i ampliat, dominant la vila de Chevreuse, als segles X i XII, respectivament, pels reis Robert i Felip II de França del qual fet pren el nom originàriament Porroi i llatinitzat després com a Portus regius Conegut també amb el nom de Port-Royal des Champs , el monestir no assolí cap significació històrica fins a l’inici del segle XVII El 1602 Jacqueline-Marie Arnauld esdevingué, a onze anys, abadessa de Port-Royal, amb el nom d’Angélique-Marie, la qual decidí, el 1609 —i a impulsos de Francesc de Sales mateix—, d’emprendre la…
Jura
Antic territori del cantó suís de Berna que des del 1977 forma un cantó propi.
La capital és Delémont 11 800 h 1994 Altres ciutats principals són Moutier i Saint-Imier L’origen d’aquesta comunitat catòlics de parla francesa es deu als repartiments feudals iniciats a l’època de Carlemany Cap als voltants de l’any 1000, el rei de Borgonya, Rodolf III, cedí aquestes terres al bisbe-príncep de Basilea Els jurassians intentaren de decantar-se cap a les lligues suïsses, però finalment signaren tractats de protecció militar amb els reis de França 1735-80 Amb l’adveniment de la Revolució Francesa els jurassians volgueren abolir l’absolutisme a què estaven sotmesos…
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…