Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Polinèsia
La part més oriental en què es divideix Oceania.
Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel millorament de les…
les Baronies
Regió històrica i geogràfica de Sardenya, al llarg de la costa tirrènica, des del golf d’Orosei fins gairebé al d’Òlbia (1 134 km2).
Es divideix en la Baronia de Posada 606 km 2 , al nord, i la Baronia d’Orosei 528 km 2 , al sud El conreu principal és la vinya
Melanèsia
Una de les zones en què usualment hom divideix Oceania.
Situada a l’W del Pacífic, al S de l’Equador i de la Micronèsia i a l’W de la Polinèsia, comprèn les illes Bismarck, Salomó, Vanuatu, Nova Caledònia, Louisiade, Loyauté, D’Entrecasteaux i Fiji La superfície total de la terra emergida és d’uns 525 000 km 2 Alguns autors hi incorporen, dins de la Melanèsia, l’illa de Nova Guinea Totes les illes tenen clima tropical, calorós i humit i les envolten esculls i atols corallins Algunes són d’origen volcànic, com les de Sakinó i Vanuatu, que pertanyen al Cinyell de Foc del Pacífic Són poblades per grups melanesis, de cultura més…
golf d’Eubea
Estret marí
Nom donat a l’estret que separa l’illa d’Eubea de la península Balcànica.
A Calcis, on s’estreny fins a 40 m d’amplada, es divideix pròpiament en dos canals el d’Eubea del nord i el d’Eubea del sud Un pont uneix Calcis amb el continent
la Barbaja
Regió històrica i geogràfica de Sardenya; comprèn les regions muntanyoses del centre de l’illa, al voltant del massís esquistós i granític del Gennargentu (1 238 km2).
Es divideix en la Barbaja d’Ollolai, al nord 364,5 km 2 , la Barbaja de Belví , al centre 211,1 km 2 , la Barbaja de Seulo , al sud 405 km 2 , i el Mandrolisai, a l’oest 257,8 km 2 La ramaderia transhumant de bestiar oví i cabrum predomina sobre l’agricultura
corrent de Kuro-Shio
Corrent càlid de l’hemisferi boreal, a l’oceà Pacífic.
Format al N de les Filipines, pren aquella mateixa direcció i, a l’alçada de Taiwan, assoleix una velocitat de 160 a 180 cm/s, amb 28°C de temperatura en superfície a l’agost i 35 de salinitat A l’alçada del parallel 35° topa amb el corrent fred d’Oya-Shio, i al parallel 39° es divideix en dos grans braços, un dels quals arriba fins a les costes occidentals de l’Amèrica del Nord Pot arribar a emportar-se més de 30 milions de metres cúbics d’aigua per segon
comtat de la Marca
Història
Territori de l’extrem nord de l’Aquitània i, dins aquesta, del Llemosí, limitant al nord amb el Berry, a l’est amb l’Alvèrnia, a l’oest amb el Poitou i el comtat d’Angulema i al sud amb el Llemosí pròpiament dit.
Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena
Cognac
Ciutat
Ciutat del departament de Charente, a Poitou-Charente, França, situada vora el riu Charente.
És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del…
Kvarken

Svedjehamn, un dels llogarets costaners més grans de Kvarken
Finnish Tourist Board
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Bàltica, al golf de Bòtnia, el qual divideix en Bottenvik (nord) i Bottenhav (sud).
Les illes principals són Holmön, Ängesön que pertanyen a Suècia, Raippaluoto i Björkö que formen part de Finlàndia
Mekong

Vista del delta del Mekong, Vietnam
© Anna Díez
Riu
Riu del SE d’Àsia (4 180 km).
Neix als monts Tanglha, a l’E del Tibet, corre per profundes gorges i, després de travessar l’altiplà de Yunnan, forma frontera entre Birmània i Laos, on rep el Nam Ou per la dreta, passa per Luang Prabang, forma frontera entre Tailàndia i Laos i passa per Vientiane i Savanakhet Continua en direcció S, a través de Cambodja i el Vietnam del Sud, i desemboca, per un gran delta, a la mar de la Xina Meridional Té fortes variacions estacionals de 15000 m 3 /s a l’estació seca a 60000 m 3 /s a la plujosa, i les inundacions cobreixen 20000 km 2 la població habita en les elevacions de terreny o en…