Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
jutjat de Càller
Història
Jutjat de Sardenya, un dels quatre en què es dividia l’illa des del s XI.
Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al s XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes
Òlbia
Ciutat
Ciutat de la província d’Òlbia-Tempio (Sardenya), de la qual és capital juntament amb Tempio Pausania, a la costa NE de l’illa.
Centre comercial molt actiu per les exportacions vers la península, és també un port important pel tràfic de passatgers Fundada, probablement, pels grecs el s VI aC, aviat esdevingué una base cartaginesa Conquerida pels romans l’any 259 aC, decaigué a l’època imperial Feu de diverses famílies, entre les quals els Borja a l’època de dominació catalana de Sardenya, conserva restes d’una necròpoli púnica i d’unes quantes construccions romanes L’església de San Simplicio s XI-XII és una de les esglésies romàniques més antigues i més interessants de Sardenya, amb planta basilical i…
Icària
Illa
Illa imaginària on Étienne Cabet situà l’acció de la seva novel·la filosòfica Voyage en Icarie, descripció d’un país en el qual hom practicava el comunisme, que despertà un gran entusiasme entre la classe obrera de França en el decenni de 1840-50.
El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat novembre del 1847 - març del…
el Logudor
Regió nord-occidental de Sardenya, entre la Gal·lura, Arborea i la mar.
S'hi troben les ciutats de Sàsser i de l’Alguer Era un dels jutjats del s XI, dit també jutjat de Torres , sota el control de les famílies genoveses Doria i Spinola Els pisans intentaren de dominar el territori, però, després de la batalla de La Meloria 1284, en restaren definitivament exclosos Subjecte a les diverses lluites del període català, aquesta regió formà el cap de Logudor , circumscripció que durà fins al s XIX i que fou subdividida en les províncies de Sàsser i del Logudor Pere III hi establí un govern separat del de Càller 1354 el primer governador fou Bernat de…
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els segles IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles…
ducat d’Atenes

Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© Fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…
Aràbia
Un oasi al desert d’Al-Dahna, a Aràbia
© Fototeca.cat
Península de l’extrem sud-occidental d’Àsia, entre la mar Roja i el golf Pèrsic.
Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golfPèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més…