Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Tlacopán
Ciutat
Ciutat veïna de Tenochtitlán, amb la qual —i també amb Texcoco— formà una confederació sota la direcció del cap asteca Itzcoatl.
Fins aleshores havia estat una ciutat tepaneca, la qual, en morir Tezozomoc, es rebellà contra la supremacia de Tetzcoco A partir del moment de la confederació, Tlacopán constituí una de les tres bases de l’organització asteca, bé que sota l’hegemonia de Tenochtitlán Anomenada Tacuba, actualment és un suburbi de la ciutat de Mèxic
Alamūt
Història
Fortalesa persa el nom de la qual significa ‘niu d’àligues’.
Situada estratègicament a la serralada d’Elburz, al NE de Qazvīn El fundador de la secta islàmica dels “assassins” Ḥasan ibn Sabbaḥ al-Rāzī la convertí en base de les seves expedicions 1090, i des d’aquest moment hi residí el Dā'ī al-du'āt o gran mestre del moviment, fins que Hūlāgū l’assetjà i assassinà l’últim d’ells, Rukn al-Dīn 1256
principat de Frísia Oriental
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin — Westfàlia.
Fou erigit en comtat imperial per Frederic III, el 1464, a favor del baró Ulrich Cirksena von Gretsyl, que prengué el nom d’Ulric I mort el 1466 S'engrandí i assolí el moment culminant amb el fill i successor d’aquest, el comte Edzard I el Gran mort el 1528 El 1654 fou erigit en principat en la persona del quadrinet del darrer, el comte Enno Lluís I mort el 1660 En morir 1744 el príncep Carles Edzard I, darrer dels Cirksena, fou incorporat, com a província, al regne de Prússia El 1806 passà a ésser departament del regne d’Holanda, i el 1810, de França El 1813 tornà a Prússia, però el 1815,…
illes Britàniques

La península irlandesa d’An Daingean (Dingle)
Arxipèlag
Arxipèlag del nord-oest d’Europa, entre la mar del Nord i l’oceà Atlàntic, format essencialment per les illes de Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, Shetland, Hèbrides i Òrcades, a més d’un gran nombre d’illes petites i illots.
Políticament l’arxipèlag és repartit entre el Regne Unit Anglaterra, Escòcia, Galles, Cornualla i Irlanda del Nord amb el seu apèndix, l’illa de Man, i la República d’Irlanda , que comprèn la major part de l’illa d’aquest nom Les primeres restes d’indústria humana semblen ésser les localitzades al comtat de Suffolk, que poden remuntar a l’era terciària Comparable a l’Abbevillià inicial és la indústria norviciana del Norwich Crag, seguida del Cromerià de Cromer, amb pesants destrals de mà La tècnica clactoniana de la localitat de Clacton-on-Sea fou utilitzada molt aviat en la fabricació d’…
Auxerre
Auxerre La catedral (segles XIII-XVI) vista des del riu Yonne
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, capital del departament de Yonne.
Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles…
Austràsia
Història
Regne de la monarquia franca de la qual fou separat i a la qual fou reincorporat diverses vegades.
Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a separar a la…
arquebisbat de Narbona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Narbona.
La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…
Rodes

Temple de Posidó, Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon millenni aC,…
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…