Resultats de la cerca

En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu

Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres Durant l’edat…

L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el domini…

El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran…

La caseria, esglaonada, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior En procedeix una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que data segurament del segle XIII Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre Sobre…

La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…

El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…

Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…

Situació i presentació És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l’E amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d’Inglada Només el sector més baix…

La geografia Cap de comarca, la Seu d’Urgell Anomenada també Urgellet i situada a la conca del Segre, és constituïda per les terres compreses entre el forat de la Seu i la ribera de Bassella bé que, fisiogràficament, s’acabi al grau d’Oliana, sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l’ample d’aquest riu i dels seus afluents A l’aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, es troba una plana d’uns 7 km de longitud envoltada d’altes serres a la plana o ribera de la Seu, és situat l’agrupament humà més important, la Seu d’Urgell Aquesta plana, estesa entre la…