Resultats de la cerca

La notícia més antiga que es coneix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, en què es permutà una terra a la vila d’ Elasso A partir d’aquí, els esments sobre el lloc es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII L’existència d’una fortificació a Alàs és documentada ja al segle X L’any 988, la vila i l’església de Sant Esteve, amb la seva parròquia, era permutada pel comte Borrell II amb el bisbe i els canonges de la Seu Amb aquesta permuta, Alàs i el seu terme passaren de l’òrbita comtal a l’eclesiàstica, i es mantingueren com a…

Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del s X, com a pertanyent als Caboet

Documentada des del segle X, aquesta seria una fortificació secundària del castell de Sant Jaume, i se situaria en un indret indeterminat de la vall de Cerc, la valle Ursiana dels documents

Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al SW del terme Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament Al principi del s X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts…

El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat

L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del s X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al s XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al s XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc passà a Tavèrnoles La comunitat es resistí i es…

El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb…

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les forces…

El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955 “in termino de castro sancti lacobi apostoli…” L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’…

Situació Antiga parròquia del nucli rural de Cerc, convertida ara en filial d’Alàs ECSA - M Anglada El poble de Cerc queda a la dreta del riu del mateix nom, al vessant de migjorn del Segre, i al peu de la carretera que va a Ortedó i Adraén Mapa 35-10216 Situació 31TCG761889 La carretera a Cerc surt per l’extrem meridional de la població de la Seu, i després de travessar el Segre pren el sentit S-E El poble es troba a 4 km de la Seu Per a visitar l’església cal demanar la clau al rector de la parròquia MAB Història En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell figura la parròquia de valle…