Resultats de la cerca

La devoció és arrelada per ser la patrona dels traginers de sal De fet, seguint les ermites d’aquesta advocació, es pot refer el camí d’aquests traginers des de la Cerdanya, passant per la falda de la serra de Cadí, fins a Cardona

D’origen romànic, es troba en ruïnes En resta l’absis, ornamentat i amb arcuacions entre lesenes El campanar de torre, a ponent, té finestres geminades en dues parets i mostra unes insòlites obertures espitllerades En l’àmbit de la nau fou construïda una capella rectangular, que porta la data del 1856 en la llinda de la porta

D’origen romànic i reformada posteriorment, avui és abandonada Consta d’una nau allargada per ponent i un absis llis Hi ha una porta tapiada a migdia Havia conservat una talla barroca de Sant Joan Baptista

Ares era un important nus de comunicacions entre el Pallars i la vall del Segre, i per allí passava una de les principals vies pirinenques Tenia antigament un recinte emmurallat format per set cases, del qual encara es conserva la porta d’accés La casa del capdamunt del poble més propera a l’església, cal Rei, era l’antic castell, però no hi ha dades sobre el seu origen A la part més alta del poble hi ha l'església de Sant Esteve

S'hi celebren dos aplecs el primer dissabte de maig i el primer diumenge de setembre L’església consta d’una nau més curta que originàriament, ja que la part propera al frontispici roman sense coberta en aquest frontispici s’obre un portal de mig punt adovellat Darrere l’altar s’alça un campanar de torre rectangular i també altres edificis que hi són adossats Una altra porta, d’accés al clos, construïda amb grans dovelles ben tallades, suggereix una data dels darrers anys de l’edat mitjana o, millor, dels primers de la moderna

És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel…

De tradició romànica, consta d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l’arc presbiteral i l’absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats A la façana de migjorn s’obre una finestra d’una sola esqueixada L’any 1983 s’hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l’alçada d’un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s’obrí una nova porta al mur de ponent Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a la fi del…

L’església està adossada al claustre de la catedral de Santa Maria i és l’únic edifici conservat del conjunt monumental que erigí el bisbe Sant Ermengol abans del 1035 La capella, amb porta al claustre, té planta de creu llatina una nau amb transsepte el transsepte és capçat a llevant per tres absis semicirculars, major el central, ornamentats exteriorment amb lesenes i arcuacions Va rebre l’actual advocació de Sant Miquel quan la capella d’aquest nom que era situada vora el portal de Cerdanya va ser donada als dominicans Els dos sants presideixen el seu retaule…

L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del segle XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò Vista del poble i ruïnes del castell de Castellbó © Fototecacat El 1146 rebé del vescomte…