Resultats de la cerca

Les cases tenen teulades amb doble vessant, balconades de fusta a la façana i eixides amb arcs als darreres Són agrupades entorn de l’església parroquial de Sant Climent Aquesta església, reconstruïda en època moderna conserva encara un dels murs romànics, té un campanar de torre sobre un angle de la façana aquesta té un portal adovellat i un ull de bou a sobre S'hi conserva una còpia moderna d’una imatge romànica i un fragment d’un retaule gòtic dedicat a sant Climent Al poble hi ha la capella del Roser, barroca, i no gaire lluny, restes de l’antic castell de Fórnols Hom celebra la festa…

Hi ha la capella de Sant Antoni de Colldarnat No gaire lluny d’aquesta hi ha una altra capella, Sant Fruitós de l’Espluga, d’origen romànic

No en formava part la vila de Castellbò, que constituí un municipi a part fins abans del 1920, que passà a formar el de la Vila i la Vall de Castellbò o, simplement, Castellbò, agregat el 1970 al de Montferrer i de Segre, amb el qual formà el municipi de Montferrer i Castellbò

El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat

Hom n'ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila el 829 observava ja la regla de sant Benet El 1001, a causa del relaxament a què havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre La capella de SantPere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom

El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles rectangulars…

A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe Rodolf d’Urgell…

L’església, dedicada a santPere, té un campanar de cadireta de dos ulls sobre la façana, on s’obren un portal i una finestra de mig punt no té més de cent anys i es construí, en part, amb pedra de l’antiga capella romànica de Sant Andreu, les ruïnes de la qual es conserven sobre el poble Conserva un retaule del segle XVII que conté en realitat peces de dos de diferents, i depèn de la parròquia de Fórnols A Cornellana es poden identificar encara les restes d’una allau de fang que al segle XIX s’endugué algunes cases Per protegir el poble d’aquests…

Rere el poble, envoltant-lo, hi ha els altiplans de Sant Miquel, de Banat i el puig de Sanatge A més de la caseria agrupada entorn de l’església, ben a prop hi ha com un petit raval amb algunes cases L’església parroquial és dedicada a sant Esteve És capçada per un absis semicircular, potser d’origen romànic, i té una sola nau, coberta amb volta de creueria, a banda i banda de la qual s’obren petites capelles laterals La festa major se celebra pel juliol L’església de Sant Esteve és citada ja el 819, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Sembla que antigament hi havia hagut un…

De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual…