Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
collada de l’Estany

Vista de les valls d'Odèn i solana del Tossal de Cambrils des de la collada de l'Estany (Fígols i Alinyà).
© Isidre Suñé
Collada
Collada dels municipis de Fígols i Alinyà (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès).
És el punt més baix 1 776 m de la serra de Campelles Prop hi ha l' Estany de Pratmajor , que dona nom a la collada
l’Estany de Pratmajor

L'Estany de Pratmajor (Fígols i Alinyà)
© Isidre Suñé
Estany
Estany del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), que dona nom a la collada —collada de l'Estany—, a la serra de Campelles.
Sant Salvador
Capella
Capella del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada a 1 697 m en un coll a la capçalera del riu de Bona, al NE d’Adraén.
La capella, que dona nom a la serra de Sant Salvador, és una construcció rectangular, reconstruïda modernament, amb coberta de bigues amb doble vessant S'hi celebra un aplec el primer diumenge d’agost
canal Baridana

canal Baridana
© Xevi Varela
Canal de la paret septentrional del Cadí, a la capçalera del riu de Cadí, al terme de Cava (Alt Urgell).
Al capdamunt hi ha el coll de la canal Baridana 2485 m alt, que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana A llevant del coll hi ha el puig de la canal Baridana , punt culminant del Cadí 2647 m
Artedó

Artedó, al municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 1 166 m d’altitud, al vessant septentrional de la serra de Cadí, a la falda del puig de Sanatge.
Les cases són esglaonades pel pendent de pedra, algunes tenen balconades de fusta L’església parroquial, en un costat del poble, és dedicada a sant Vicenç és de fàbrica moderna, de forma rectangular i amb una torre campanar de planta quadrada Al fossar hi ha l’església vella de Sant Vicenç, que ha sofert força refeccions La festa major se celebra al juny El villare Artedone és documentat el 902 Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’ Al segle XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap
Montferrer de Segre

Vista del poble de Montferrer
© CIC-Moià
Poble
Poble (732 m alt.) i cap del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
És emplaçat dalt d’un turó, prop del riu, que és continuació del poble de Castellciutat Hi hagué un antic castell documentat el 1087 i al 1093, ja es coneix l'existència de l'església parroquial de Sant Vicenç El 1146 Pere de Montferrer, donà les seves possessions a la catedral d’Urgell S'hi concentra la indústria de tot el municipi, bàsicament la de la fusta, que produeix uns 70 m 3 l’any Hi ha graveres que manipulen una mitjana de 100 000 tones de material i una fàbrica de pinsos Dins el terme parroquial hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada, edificat l'any 1602 i que…
Pinyes

Mirador del Cretaci
© Arxiu de Consorci Paleontologia i Entorn de Coll de Nargó
Masia
Masia del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Sobre la masia de Pinyes hi ha restes d’un antic castell i als voltants de la masia s’han trobat les restes de les ermites de Sant Just i Sant Vicenç, d'època romànica Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa…
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica situada prop de la catedral de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), on més tard fou edificat el convent de dominicanes i l’església gòtica de Sant Domènec.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del segle XI, vora el portal de Cerdanya, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 era seu d’una canònica i, el 1122, la comunitat, que havia caigut en una certa decadència, es reorganitzà sota la regla augustiniana i la direcció d’un prior Subsistí fins a la fi del segle XIII que, per raó de la decadència de la comunitat i la ruïna de l’església, fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, el qual donà la seva dotació a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell L’església, ruïnosa, fou donada al segle següent als dominicans…
la Quera

Sant Andreu de la Quera
© Fototeca.cat
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera, de filiació benedictina, en restar abandonat Es conserven restes de l’església romànica de Sant Andreu, arrecerada sota una balma o quera , que li donà el nom modern de la Quera Vella Té un absis semicircular, obrat amb un aparell característic del segle XI Al costat hi ha vestigis d’una altra edificació, potser l’habitació dels monjos Des d’aquest punt hi ha una panoràmica magnífica de la serra de Cadí Les ruïnes que identifiquem actualment…