Resultats de la cerca

En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors

Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell Fou municipi independent fins el 1968, que…

Les cases són agrupades, amb cobertes de pendent de teula àrab, i en un extrem hi ha l’església de Sant Climent, sufragània de la d’Ansovell És un petit edifici rectangular, amb portal adovellat, orientat a ponent, on es dreça, adossada, la torre quadrada del campanar La festa major es celebrava el 23 de novembre Segons la tradició, el poble antic era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor fou cremat i llavors la població es traslladà a l’indret actual Del castell només resten part dels paraments Situat dins el comtat de Cerdanya, la primera vegada que apareix…

L’església parroquial d’Argolell és dedicada a santa Eugènia en depenen les d’Arduix i Farrera dels Llops És un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular sobrealçat El 1934 foren traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis que havien pertangut a la collecció Plandiura Aquests fragments comprenen les figures d’uns apòstols Pau i Felip, amb citacions dels Actes dels Apòstols, i també el cap d’uns altres dos apòstols i el de la Mare de Déu Malgrat que la…

Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament…

Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…

Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de…

El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…

Situació i presentació És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda S, Tiurana i la Baronia de Rialb W de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera E i Odèn N del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell El terme s’estén a banda i banda del Segre sector del pantà de Rialb, des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada…