Resultats de la cerca

De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual…

L’església és esmentada ja el 839

L’església parroquial Sant Sadurní, esmentada ja el 839, fou del capítol d’Urgell Era municipi independent a mitjan s XIX

Rere el poble, envoltant-lo, hi ha els altiplans de Sant Miquel, de Banat i el puig de Sanatge A més de la caseria agrupada entorn de l’església, ben a prop hi ha com un petit raval amb algunes cases L’església parroquial és dedicada a sant Esteve És capçada per un absis semicircular, potser d’origen romànic, i té una sola nau, coberta amb volta de creueria, a banda i banda de la qual s’obren petites capelles laterals La festa major se celebra pel juliol L’església de Sant Esteve és citada ja el 819, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Sembla que antigament hi havia…

Vora el fossar s’alça l’església de Santa Eulàlia de les Anoves , esmentada ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell

Hi ha una capella dedicada a sant Esteve És esmentat ja el 839 Al s XIX pertanyia al municipi d’Artedó i fins el 1970 al de Cerc

És situat a la vall d’Elins, a l’esquerra del riu de Pallerols, dins l’antic terme de la Parròquia d’Hortó La parròquia Sant Lleïr és esmentada ja el 839

Hi ha l’església de Sant Jaume, romànica, a l’absis de la qual hi ha vestigis de pintures romàniques La imatge de sant Jaume és barroca El lloc és esmentat ja el 839

L’any 1006 es documenta la villa Amindula , i el 1519 s’esmenta en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò Del lloc sembla que només ha quedat el mas, que ja constava en el cens de 1860

És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu