Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Carmeniu
Llogaret
Llogaret del municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), en un coster (1 135 m alt.), a l’obaga de la vall de Castellbò, al camí de la vila a Pallerols.
L’església, dedicada a Sant Fruitós, és esmentada ja el 839
Alàs
Alàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Alàs i Cerc, a l’Alt Urgell, situat al mig de la plana, en un lleu pendent, a 768 m d’altitud, a l’esquerra del Segre, enfront del pont d’Alàs.
Rere el poble, envoltant-lo, hi ha els altiplans de Sant Miquel, de Banat i el puig de Sanatge A més de la caseria agrupada entorn de l’església, ben a prop hi ha com un petit raval amb algunes cases L’església parroquial és dedicada a sant Esteve És capçada per un absis semicircular, potser d’origen romànic, i té una sola nau, coberta amb volta de creueria, a banda i banda de la qual s’obren petites capelles laterals La festa major se celebra pel juliol L’església de Sant Esteve és citada ja el 819, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Sembla que antigament hi havia…
Lletó
Despoblat
Despoblat (1470 m alt.) del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al vessant septentrional de la serra de Cadí, prop del coll de Vanses.
Hi ha una capella dedicada a sant Esteve És esmentat ja el 839 Al segle XIX pertanyia al municipi d’Artedó i fins el 1970 al de Cerc
Llirt
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat al S del terme, al vessant de migdia del roc del Cucut, prop del límit amb Estamariu.
Hi ha l’església de Sant Jaume, romànica, a l’absis de la qual hi ha vestigis de pintures romàniques La imatge de sant Jaume és barroca El lloc és esmentat ja el 839
Gramós
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat a la vall d’Elins, a l’esquerra del riu de Pallerols, dins l’antic terme de la Parròquia d’Hortó.
El lloc és esmentat per primer cop l’any 1000, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i la seva església, sota l’advocació de Sant Lliser Sant Lleïr, és esmentada ja el 839
Ogern
Detall exterior de l’església de Sant Sadurní d’Ogern
© Fototeca.cat
Poble
Poble (489 m alt.) del municipi de Bassella (Alt Urgell), a la dreta de la ribera Salada, aigua amunt d’Altés, bastit al voltant del castell i l’església parroquial de Sant Serni —Sant Sadurní—.
Seguint la carretera de Solsona, hi ha el pont que travessava la ribera Salada per a anar a Oliana Tenia molta importància per a la comarca ja que era l’únic pont que hi havia en aquest indret
Cassovall
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Pallerols, a l’antic terme de Pallerols del Cantó.
El castell de Cassovall ja existia al segle XI L’any 1080, junt amb l’església de Sant Pere, són esmentats en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, com una de les seves possessions
Nabiners
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 1 125 m alt., a la dreta del torrent de la Coma, dins l’antic terme d’Arfa.
La notícia més antiga sobre el lloc i la vila de Nabiners és de l’any 987 Es coneix l'existència d’un castell i de l’església parroquial de Sant Sadurní, esmentada ja el 839, del capítol d’Urgell Era municipi independent a mitjan segle XIX
Casa de l’Ametlla
Masia
Mas i antiga vila del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, aigua amunt del Pujal de Cabó.
L’any 1006 es documenta la villa Amindula , i el 1519 s’esmenta en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò També es coneix que hi havia una església dedicada a Santa Eulàlia Del lloc sembla que només ha quedat el mas, que ja constava en el cens de 1860
Sant Maximí
Vista exterior de l’esglèsia de Sant Maximí de Sallent des de migjorn
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW de Sallent d’Organyà.
És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu