Resultats de la cerca

El primer vescomte documentat és Bonfill sX El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d’Empúries al seu segon fill Berenguer d’Empúries aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria

Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer…

És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats

Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris…

Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el comtat d’Empúries…

Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses s V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja, conegudes…

Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia d’Esterri i Orfes

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del Molí, un dels…