Resultats de la cerca

L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles laterals Cada…

La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…

Situació i presentació El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km 2 , és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió N, Òdena i Igualada E, Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous S, Argençola W, i amb un enclavament de Veciana NW El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví Es creu que el topònim és d’origen preromà El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia…

Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla Grossa de…

Situació i presentació El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,23 km 2 i els seus límits coincideixen amb els de l’antiga senyoria del castell i terme d’Orpí Limita al S amb la Llacuna, a l’W amb Santa Maria de Miralles, al N amb els municipis de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, a l’E amb el terme de Carme i a tocar un punt al pujol d’Orpinell, al SE, amb el municipi penedesenc de Mediona Alt Penedès És situat al sector meridional de la comarca i de la Conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que corre en direcció W-E pel centre del territori, entre les…

Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i l’Alta Segarra i que…

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del…

Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…

L’edifici El temple que ha arribat als nostres dies data, en conjunt, del final del segle XII i la primera meitat del XIII, però va ser notablement modificat i ampliat del segle XV al XVIII Les modificacions posteriors més destacables que van afectar l’estructura original del temple són el campanar, del segle XVI, que s’alça sobre la cúpula, la capella afegida a l’absidiola nord i l’obertura d’una portada renaixentista a l’oest, que potser substituïa una porta romànica secundària L’església consta d’una nau capçada a l’est per un absis semicircular, i un creuer integrat per dues absidioles…