Resultats de la cerca

Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de Rètia Ocupada pels alamans al…

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès…

És un centre comercial i un nucli industrial mineria de lignit i potassa, sucre, maquinària, indústria alimentària, ciment, productes químics i aparellatge elèctric És també un important nus ferroviari, i seu de la Martin Luther Universität Halle-Wittenberg la Universitat de Halle fou fundada l’any 1694 per Frederic III de Brandenburg i unida amb la de Wittenberg el 1871 Hi ha nombroses construccions d’estil gòtic tardà i també la casa natal de GFHändel

Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan s XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila

La part antiga és a la vora esquerra del Rin, envoltada de territori suís, mentre que el sector modern s’ha estès a la dreta Conserva la catedral, dels segles XI i XVI, i el convent dels agustins, del s XIII, amb uns importants frescs gòtics La indústria rellotgera, mecànica, tèxtil i del paper i el turisme en són les principals fonts de riquesa Centre d’ensenyament superior Universität Konstanz, fundada el 1966 Fundada per Constanci II a la darreria del s III amb la finalitat de fortificar la línia del Rin, la construcció de la ciutat actual és del s X, que s’hi establí una fira…

La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisisons i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les…

La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen extingida el…

La capital és Erfurt Situada a l’àrea de les Mittelgebirge , el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà La part nord correspon als límits meridionals del Harz El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu Les temperatures mitjanes a l’hivern són al…

La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…

Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del s IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per Prússia-…