Resultats de la cerca

L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues…

L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular…

L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la…

L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen…

Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar D’aquí, en la serra de Montsià espai inclòs en el PEIN, el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles…

Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…

Situació i presentació El municipi de la Sénia, de 108,41 km 2 , el tercer en extensió de la comarca, es troba al punt de contacte de la comarca del Montsià amb la del Matarranya i el Baix Maestrat, als ports de Tortosa El tossal del Rei 1356 m és el punt on coincideixen els tres antics estats de la Corona d’Aragó Termeneja pel costat del Matarranya NW amb Beseit, pel del Baix Maestrat W i S amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona SE i Mas de Barberans E pel costat del…

Situació i presentació L’actual municipi de Soriguera, de 106,39 km 2 , es creà el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d’Estac Limita al N amb Sort, Rialb i Llavorsí, a l’E amb Montferrer i Castellbò, al SE amb Noves de Segre ambdós de l’Alt Urgell i al S i a l’W amb Baix Pallars El terme de Soriguera confronta en bona part, a llevant, amb la comarca de l’Alt Urgell, seguint aproximadament el camí a Sant Joan de l’Erm Vell, santuari al vèrtex més septentrional del terme, ja dins el municipi de Montferrer i Castellbò A tramuntana, pel serrat de Sant Feliu i…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la…