Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Gil

Aspecte exterior de l’ermita de Sant Gil (Queralbs)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari de la vall de Núria, del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de santuari de Núria
), una campana i una olla.
La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella
Puig-rodon
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Quintí, popularment Quentí) del municipi de Campdevànol (Ripollès), a l’extrem occidental del terme, a 1 122 m alt..
La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll 1096, del qual depengué sempre Resta part de l’església romànica s XII, ampliada posteriorment El 1910 tenia 46 h En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira
Sant Pere Molanta
Poble
Poble del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situat al N del terme, a la plana.
La seva església existia ja el 991 dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola El lloc és dit Palatio Moranta 996 i 1010 i més tard Palamoranta 1205, i simplement com Moranta des del s XIV L’església fou ampliada i transformada el 1744
Sant Llorenç de Campdevànol

Vista parcial del campanar de Sant Llorenç de Campdevànol (Ripollès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i parròquia rural del municipi de Campdevànol (Ripollès), de caràcter disseminat, a la vall del riu Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà.
Existia ja el 1075 El 1680 tenia 13 masos El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon La seva església romànica s XI, amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936 No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat
Sant Joanipol
Església
Antiga església parroquial de la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), construïda al principi del segle XII a la vila vella, prop del pont de Ter.
Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit El 1728 fou ampliada amb altars barrocs Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir Sofrí una destrucció el 1936 li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit Es troba en curs de restauració
Sant Miquel d’Èrdol
Església
Antiga església parroquial d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dins el recinte emmurallat de l’antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental.
Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937 després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118 L’edificació actual és la darrera del segle XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes L’església ha estat restaurada per la diputació…
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
Pardines

Pardines (Ripollès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Ribes, estès a la capçalera del Segadell (afluent del Freser per l’esquerra), que neix als rasos de Pòrtoles, sota la collada Verda, i travessa el terme d’E a W (vall de Pardines).
Situació i presentació Pardines, tot i la seva extensió 31,05 km 2 , és un dels municipis menys poblats El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador 1783 m, Puig Cerverís 2202 m, el de Mont-roig 1978 m i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera 2007 m i el Taga 2032 m El poble de Pardines, cap de municipi, és situat al centre del terme, i antigament era conegut també com Vilatinyós La població es…
Campdevànol
Campdevànol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, situat a la part central de la comarca, en gran part estès a la dreta del Freser.
Situació i presentació El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de SantPere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de …
Vilallonga de Ter

El poble de Vilallonga de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Camprodon.
Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…