Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
la Farga de Bebié
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida entre el municipi de les Llosses (Ripollès) i el de Montesquiu (Osona), situada vora el Ter, aigua avall de Ripoll.
La fàbrica, que aprofita el desnivell d’un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1895 pel suís Edmund Bebié Wild sobre l’antiga farinera dita la farga de Bocafiguera La colònia inclou la fàbrica i els barris del Tibidabo, el Balcó del Ter, Sunyer i les Torres, situats a la dreta de la colònia en el sentit de baixada del Ter i pertanyents al municipi de les Llosses, i també els barris de Conangla i del Solell, l’abaixador del tren i l’església, que són a l’esquerra de la colònia i pertanyen al municipi de Montesquiu La fàbrica tancà al març del 2008
Jóc
Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII El retaule de…
Catllà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, a la seva confluència amb la Tet, límit meridional del terme.
Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes Hi ha petites extensions de bosc alzines La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts maduixes i fruiterars Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví El poble 693 h agl 1990, catllaners o catllanesos 320 m alt és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada L’església parroquial de Sant Andreu s XV i XVI conserva l’altar major…
Osseja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…
la Tor de Querol
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d’aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya).
El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…
Sallagosa
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall del Segre, des del final de la vall de Llo a l’enclavament de Llívia; el 1974 li fou annexat el terme de Llo.
S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…
Font-romeu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Solana, estès al vessant del bosc de la Calm, des del curs alt del riu d’Angostrina (límit nord-occidental del terme) fins prop del pla de la Perxa i la vall del riu d’Angost.
El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la imatge el 8 de setembre, que té lloc un gran aplec, el…
Prada
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Conflent, que ocupa bona part de la cubeta de Prada, una de les dues en què se subdivideix el Conflent estricte (la dovella enfonsada per falles dins els Pirineus axials paleozoics); és reblerta de materials detrítics pliocènics, d’origen continental o lacustre.
La Tet en voreja la falla septentrional Molt inclinada a l’E de 500 a 200 m alt i no atesa pel glacialisme, ha estat acabada de replenar pels alluvions quaternaris del riu, prou encaixat per tallar el sòcol en algun sector El terme arriba al s fins al coll de Creu contraforts septentrionals del Canigó, i al N fins a la vall de la Castellana El principal producte agrícola són els arbres fruiters 356 ha els presseguers ocupen 208 ha, les pomeres 69 ha, els albercoquers 34 ha i els cirerers 7 ha entre les hortalisses 40 ha dominen l’enciam i…