Resultats de la cerca

El nucli sorgí a partir de mitjan s XIX al voltant de l’antiga església parroquial, pràcticament aïllada, de Sant Joan de Conilles, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona

L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà

Vora l’església parroquial Sant Cugat hi ha una antiga torre de Moja , de planta circular L’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja Des del 1702 els Copons foren titulars del marquesat de Moja

Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert

L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…

Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap…

El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…

Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…

Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres dotacions en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina representada, a partir del segle XVII, pel rector d’Olesa El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX l’…

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins l’any 1977