Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Loeches
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a l’E de la capital i drenat pel rierol d’Anchuelo, afluent del Jarama.
En són remarcables les fonts d’aigües minerals, que han afavorit l’aparició de comerç i de serveis relacionats balneari d’aigües termals Hi ha certa agricultura i ramaderia bestiar porcí Entre els monuments destacables s’hi troba el convent de les Dominiques, fundat pel comte-duc d’Olivares i en el qual fou enterrat
Saragossa
La torre de la Seu de Saragossa
© Fototeca.cat
Municipi
Capital d’Aragó i de la província homònima.
La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…
Montserrat
Vista del massís de Montserrat amb el santuari i el monestir benedictí
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent…
Madrid
La Puerta del Sol
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de l’Estat espanyol i de la comunitat autònoma homònima.
La geografia Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels alluvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques Els moviments econòmics i els condicionants de tipus polític han orientat la dinàmica geogràfica i, per tant, l’estructura urbana de la capital El 1546 Madrid tenia uns 30000 h, i el 1625 havia doblat aquesta xifra El cens del 1860 indica 300000 h, i ja poc abans…
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…
Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…
Sant Joan Despí
Vista del polígon industrial de la Fontsanta i de les instal·lacions de TV3 a la població de Sant Joan Despí, comarca del Baix Llobregat
© B. Llebaria
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l’esquerra d’aquest riu, límit occidental del terme.
Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
el Prat de Llobregat
La Casa de la Vila del Prat de Llobregat amb ornamentació neogòtica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional del Baix Llobregat i al capdavall de la riba dreta del Llobregat A la sortida de l’estuari o vall fluvial, entre Sant Boi i Cornellà, els alluvions del riu han format un delta de gairebé 100 km 2 que s’estén de Montjuïc al massís de Garraf al centre d’aquest delta hi ha el municipi del Prat, que totalitza 31,17 km 2 A través del riu limita a llevant amb Barcelona Zona Franca, al nord amb l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i a ponent té Sant Boi de Llobregat i Viladecans El cantó de migdia és ocupat per la mar Terra d’…