Resultats de la cerca

És en un contrafort roca Rossa, 445 m alt del Montnegre, al N d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, vescomte de Cabrera i d’Àger, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric En fou el primer prior l’exmonjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa ara a l’arxiu capitular de Solsona, permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical…

Es començà a formar a la dècada del 1920 i és ocupat principalment per població immigrant És anomenat també barri de Garbí i de Ponent

Format sense planificació urbanística durant els anys cinquanta, es convertí en un nucli important de barraquisme dins el municipi A finals dels vuitanta es començà la seva remodelació

Es començà a formar durant el primer terç del s XX en forma de ciutat jardí Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures

La seva urbanització començà els anys cinquanta amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix els Molins Baixos i cases autoconstruïdes per immigrants Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell

Consta, per tant, de dues parts la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors alluvials i la Serralada Litoral herciniana vall i el pla de Barcelona i el massís de Garraf delta

Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d’habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció l’OSH esmenà els principals defectes de l’edificació, després de continuades protestes populars La proximitat a l’aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties

És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1 000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació dels…

Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella, principal curs fluvial que desemboca a la mar, a ponent de la població, i que al sector de capçalera drena la vall de Roure, sector boscós ara urbanitzat amb el nom de Dalt de Calella…

Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…