Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema…
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
Tejada la Vieja
Poblat de l’edat del ferro de Huelva.
És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers
castillo de Doña Blanca
Jaciment arqueològic
Assentament fenici del terme municipal d’El Puerto de Santa María (Cadis).
Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al segle VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del segle VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del segle V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins…
Setefilla
Jaciment arqueològic
Emplaçament arqueològic situat a Lora del Río, Sevilla, que comprèn dos jaciments: l’un situat al turó conegut per Mesa de Setefilla
i l’altre al peu del turó, constituït per una necròpolis.
El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó,…
Trevillac
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Conflent.
El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de…
Rià i Sirac
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, al sector occidental de l’anomenada cubeta de Prada.
A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una fàbrica d’…
Almansa
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat a l’altiplà d’Almansa.
Centre d’una subàrea comercial cereals, vi, oli La indústria principal és la del calçat hom hi fabrica també mobles El pantà d’Almansa , prop de la ciutat, fou construït el 1348 Castell Pintures rupestres prehistòriques d’Alpera i restes del santuari ibèric del Cerro de los Santos
Serrallonga
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la part baixa de la vall de Galdares.
S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola…
els Monegres
Comarca d’Aragó, al centre de la depressió de l’Ebre, que s’estén entre els rius Gállego, Alcanadre, Cinca i Ebre.
És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El sector…