Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
parc natural de Collserola
Espai natural
Espai natural de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea verda més…
Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella-la Manxa, situada a la confluència del Xúquer amb el Huécar, als contraforts de la serralada Ibèrica.
La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida…
Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
regne d’Astúries
Història
Regne constituït per grups de fugitius que, arran de la destrucció de la monarquia visigòtica per la invasió musulmana de la península Ibèrica, es refugiaren a Astúries.
Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la Liébana, la…
Tres Sorores
Massís del Pirineu axial (Pirineu aragonès), constituït per tres pics (d’on li ve el nom): el Marboré (3.099 m), el Cilindre (3.328) i el Mont Perdut.
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica…
Setefilla
Jaciment arqueològic
Emplaçament arqueològic situat a Lora del Río, Sevilla, que comprèn dos jaciments: l’un situat al turó conegut per Mesa de Setefilla
i l’altre al peu del turó, constituït per una necròpolis.
El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó, dirigides per…
El Cigarralejo
Santuari
Jaciment arqueològic
Important jaciment arqueològic ibèric, prop de Mula (Múrcia), constituït per un santuari, del qual procedeixen prop de 200 escultures de pedra representant principalment cavalls, una necròpolis dels segles IV-III aC i un poblat, encara no excavat.
taifa d’Albarrasí
Història
Petit regne de taifa constituït al segle XI al voltant de la ciutat d’Albarrasí, al S de Terol, a l’W de Xèrica i de Sogorb i al N de la taifa d’Alpont; la capital quedava a l’extrem SW de la taifa.
Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn Mardaniš 1152…
Al-Andalus
© fototeca.cat
Història
Territori de la península Ibèrica incorporat al món islàmic entre els s. VIII i XV.
El terme àrab Al-Andalus , potser relacionat amb un hipotètic Vandalicia , nom donat pels vàndals a la Bètica, és el que utilitzaven els escriptors àrabs medievals per a referir-se al territori de la península Ibèrica sotmès al domini musulmà Aquest ús degué ésser contemporani de l’inici de la conquesta apareix ja en un dinar bilingüe llatí i àrab encunyat l’any 716 El territori que designa no és sempre el mateix, puix que a mesura que la conquesta cristiana progressava designà només la zona encara dominada per l’islam, i acabà designant únicament el regne de Granada La conquesta de la…