Resultats de la cerca
Es mostren 3846 resultats
jaciment de Torralba
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleolític al poble castellà de Torralba del Moral, prop de Medinaceli, a la província de Sòria.
Excavat el 1909 i el 1961, destaca per la riquesa de fauna quaternària, especialment elefants, i per la indústria lítica acheuliana, que demostra que es tractava d’un lloc on eren caçats i consumits els grans mamífers
El Tormillo
Poble
Poble de la província d’Osca, Aragó, al municipi de Peralta de Alcofea.
És situat al Somontano de Barbastre, que fins el 1956 pertangué al bisbat de Lleida arxiprestat de Berbegal
Tormes
Riu
Riu de la península Ibèrica, principal afluent, per l’esquerra, del Duero (284 km).
Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…
taifa de Toledo
Història
Regne independent sorgit a Al-Andalus al segle XI després del desmembrament del califat de Còrdova (1017-23).
Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…
Toledo
Antic municipi
Antic municipi de Sobrarb, a la Fova de Terrantona, format pels pobles de Samper de Toledo (17 h [1991]), San Juan de Toledo (9 h [1991]) i el despoblat d’Atiart.
riera de Tenes

La riera de Tenes en primer pla, amb Lliçà de Vall (Vallès Oriental) al fons
© Fototeca.cat
Riera
Riu del Vallès Oriental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès
Tenerife

Vista d'una platja de la illa de Tenerife, amb el Teide al fons
© CIC-Moià
Illa
Illa de les Canàries, la més gran de l’arxipèlag.
La ciutat principal és Santa Cruz de Tenerife El massís volcànic del Teide, que culmina a 3718 m, i la Cordillera Dorsal ocupen la part central de l’illa i la divideixen en dos vessants, el N i el S El clima és de tipus tropical temperat per la influència marítima, amb escasses precipitacions Hi ha agricultura de regadiu plàtans, tomàquets i pesca Centre turístic, destaca per la seva bellesa paisatgística la vall de la Orotava
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina