Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Daganzo de Arriba
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al NW de la ciutat de Madrid i drenat pel riu Torote.
Per la proximitat a Madrid i Alcalá de Henares, la seva activitat principal és la indústria química, mobiliari d’oficina, metall
Ribera de Arriba
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al S d’Oviedo i drenat pel riu Nalón.
De poblament dispers, el nucli del terme és Soto de Ribera L’economia és principalment agrícola i ramadera Central tèrmica
mar Cantàbrica
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes del N de la península Ibèrica i del SW d’Occitània i inclou el golf de Biscaia.
Com que és una mar molt oberta a l’oceà no té les característiques hidrològiques pròpies de les mars interiors Parallela a la serralada Cantàbrica, arriba a una fondària màxima de més de 5 000 m A la plataforma continental de Biscaia 60 km d’amplada s’ha desenvolupat un canyó submarí de 280 km de llargada i 1 495 m de fondària, anomenat El Canalón La salinitat és inferior al 35 a l’interior, i hi ha una gran riquesa en plàncton La temperatura de les aigües superficials, pel gener, és d’11°C, mentre que a l’estiu arriba fins a 18°C al costat occidental Aquestes temperatures s’eleven encara…
Lena
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al N de la serralada Cantàbrica.
Situada al peu del port de Pajares, té dos nuclis ben diferenciats Lena de Arriba, forestal i ramadera, i Lena de Abajo, important centre miner hulla, ferro, mercuri i arsènic En el terme hi ha l’ermita de Santa Cristina de Lena mitjan s IX, d’estil asturià
Langreo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la conca hullera del Nalón, els nuclis més importants del qual són Sama i La Felguera.
Important centre miner i siderúrgic, inicià l’explotació de la reserva hullera al s XVIII i arribà a la màxima expansió a mitjan segle Actualment, però, la seva explotació és poc rendible, la qual cosa ha repercutit demogràficament pèrdua d’un 10% de la població, des del 1960
canal de Las Bardenas
Canal de regadiu de Navarra i d’Aragó.
Comença al pantà de Yesa riu Aragó, travessa les comarques de Las Bardenas i Las Cinco Villas i arriba al pantà d’Ardisa riu Gállego Rega un territori de 110 000 ha El canal forma part d’un pla anomenat de l’Alt Aragó, per tal de coordinar les aigües dels rius Aragó, Gállego i Cinca per a l’aprofitament agrícola
el Segura
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Monforte de Lemos
Municipi
Municipi de Galícia, a la província de Lugo.
Centre comercial i agrícola, i capital, de la Terra de Lemos té indústries, especialment de blanqueria Sorgida al segle XI en terres adquirides pels comtes al monestir de San Vicente do Pino —fundat abans del segle X—, durant centúries la seva vida girà entorn d’aquest i arribà a ésser una de les poblacions més importants de Galícia L’església del monestir fou reconstruïda al segle XVI Conserva restes de les muralles i d’un castell medievals Cal destacar el collegi del Cardenal, edifici alçat als segles XVI i XVII
Barasona
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït sobre l’Éssera, prop de la seva confluència amb el Cinca, dins l’actual terme de Graus (a la província d’Osca).
Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa