Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jerez de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a les planes dels rius Guadalquivir i Guadalete.
La base econòmica és l’agricultura, molt especialment la vinya, que ha permès de desenvolupar una vinificació molt important, amb mercats arreu del món brandi, xerès També té producció olivarera i ramaderia, especialment bestiar equí L’any 1986 hom hi inaugurà un modern circuit automobilístic de 4,2 km de longitud, apte per a celebrar-hi curses de fórmula 1 Als ss XVI-XVIII els comerciants genovesos n'exportaren els vins, sobretot a Anglaterra A partir del s XVIII s’hi establiren firmes angleses, i passà a ésser un gran centre mercantil i industrial Conserva monuments artístics,…
Brest
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament de Finisterre, França, situada a la vora de la rada de Brest.
Té un clima oceànic i una pluviositat de 1 298 mm anuals Port, base militar i arsenal, és també port comercial i centre redistribuïdor per al comerç costaner i un nucli d’indústries elèctriques, de maquinària, químiques, alimentàries i tèxtils Centre d’ensenyament superior Université de Bretagne Occidentale i Centre oceanològic de Bretanya, lligat al Centre Nacional per a l’explotació dels oceans Després de formar part del ducat de Bretanya 1239, esdevingué possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya 1491, fou…
Nantes
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al País del Loira, França, capital del departament de Loira Atlàntic i de la regió administrativa del País del Loira.
Situada a la capçalera de l’estuari del Loira, entre el punt límit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braços en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l’Erdre i el Sèvre, és una ciutat portuària, en competència amb l’avantport de Sant Nazer La planta urbana ha sofert un intens remodelatge, iniciat l’any 1920 i reforçat després de la Segona Guerra Mundial El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprès entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artèries perpendiculars, la rue de Strasbourg…
Guipúscoa
Província
Regió del País Basc que, administrativament, constitueix una província.
La capital és Sant Sebastià Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar Les ries són poc profundes Deba, Orio, Pasaia, excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats Aizgorri, 1544 m El clima és atlàntic amb oscillacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant…
Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital de Guipúscoa.
La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…
Bilbao
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…
La Rioja
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del N de l’Estat espanyol, situada entre les comunitats autònomes de Castella i Lleó, País Basc, Navarra i Aragó; la capital és Logronyo.
La geografia Fisiogràficament comprèn un sector de la serralada Ibèrica , d’afinitat castellana, i el NW de la depressió de l’Ebre , afí amb la Ribera de Navarra i amb Aragó El Sistema Ibèric, a l’W i al S, fa de divisòria amb la conca del Duero, s’estén per les capçaleres dels afluents de l’Ebre i culmina a 2262 m alt en el pic de San Lorenzo serra de la Demanda Constitueix la comarca dels Cameros , ramadera bestiar boví, que es despobla ràpidament, malgrat els recursos miners i hidroelèctrics És limitada a ponent pel congost anomenat Conchas de Haro, on comença la Meseta, i al N per la…
Castella
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
Galícia
Comunitat autònoma
País del NW de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol i que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Cantàbrica, a l’E amb Astúries i Castella i Lleó i al S amb Portugal; administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra; la capital és Santiago de Compostel·la.
Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…
Espanya
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat…