Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Olba
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, Aragó, al límit amb el País Valencià (Alt Millars), a la vora del Millars.
En el límit del Regne de València establert per Jaume I el 1238, restà a la banda valenciana, però poc temps després la demarcació fou novament establerta just a l’E de la vila
Castellot
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó.
Situat a la vall del Guadalop, al límit lingüístic amb el català És un centre olier i miner lignit Hi fou establerta una comanda templera El 1835 esdevingué cap d’un partit judicial que comprèn el municipi d’Aiguaviva de Bergantes Matarranya El 1840, després d’una resistència desesperada, es reteren a Espartero els carlins que s’havien fortificat a l’antic castell, que restà destruït
Almuñécar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, a la Hoya de Motril, en una plana al·luvial.
És el centre d’una regió agrícola canya de sucre, vinyes, oliveres, blat, patates, bé que la seva font de riquesa radica en la pesca lluç i en les indústries sucrera i farinera és el principal centre turístic de la costa de Granada Fou un dels punts més importants de la colonització fenícia a Andalusia, on fou establerta la ciutat de Sexi, després romanitzada Encunyà monedes que duien el nom de la ciutat en alfabet fenici s II-I aC i fou un centre de producció de garum El 1962 hom hi descobrí i excavà una important necròpoli fenícia dels s VII-VI aC Els materials són conservats…
Alquézar

Col·legiata d’Alquézar
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la zona de transició entre Sobrarb i el Somontano, accidentada pels darrers contraforts del Pirineu i drenada pel riu Vero.
L’oli, el vi i les ametlles són els principals productes agrícoles Des dels anys vuitanta és un important centre turístic a l’estiu, gràcies al riu Vero És situada al peu d’una gran roca espadada coronada per un antic castell, després monestir d’Alquézar Santa Maria d’Alquézar Era una canonja augustiniana establerta al final del segle XI Enclavada en una zona disputada pels bisbes d’Osca i de Roda de Ribagorça, a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa i de la reorganització de la seva diòcesi, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, príncep d’Aragó, adjudicà a la…
la Cartaginense
Província
Província romana amb capital a Cartago Nova o Cartago Espartària (Cartagena).
Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…
la Bètica
Província
Província romana que comprenia les parts occidental i central de l’actual Andalusia i una llenca del sud de les actuals Castella-la Manxa i Extremadura.
El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas Guadiana l’est anava en línia gairebé recta d' Ossigi Menjíbar a Urci golf d’Almeria, de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri Granada, i fora, Castulo Cazlona i Acci Guadix El límit oest era el Guadiana Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior , i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d' Eliocroca Llorca Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’…
Talavera de la Reina
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa.
Primer centre urbà de la província, situat a les vores del Tajo, en una rica zona agrícola regada pel riu, és un destacat centre comercial Establerta sobre l’antiga ciutat romana de Caesarobriga, fou conquerida per Ṭāriq 712 i reconquerida per Alfons VI 1082 Important centre ramader, tingué una notable indústria de ceràmica, molt activa als s XVI-XVIII Als seus voltants tingué lloc la batalla de Talavera de la Reina , el 1809, entre un exèrcit angloespanyol dirigit pels generals AWellestey —que en premi de la seva actuació en aquesta batalla rebé el títol de lord Wellington— i…
Guadalajara
Municipi
Ciutat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Situada en el pas natural que comunica la Meseta i la vall de l’Ebre, la proximitat a Madrid l’ha convertida en un satèllit industrial d’aquella ciutat De la dominació musulmana es conserven restes de les muralles i el pont sobre l’Henares Bé que té mostres excellents d’arquitectura religiosa esglésies de San Gil i la Santa Clara, d’estil mudèjar de San Francisco, gòtica i de San Ginés, amb una portalada de Covarrubias, renaixentista, les construccions civils són les més interessants palau d’El Infantado, obra de Juan Guas, i el palau dels Mendoza, renaixentista Establerta sobre…
Vitòria
Façana de l’Ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…
Tajo
El Tajo al seu pas pel municipi d’Aranjuez
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, el més llarg amb 1.092 km totals des del naixament fins la desembocadura, dels quals 857 transcorren per l'Estat espanyol.
Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan Aragó i el “cerro” de San Felipe Castella-la Manxa, i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero Douro, i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana Travessa Castella-la Manxa regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina, la comunitat autònoma de Madrid regant Aranjuez i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa N d’Extremadura i l’Alto Alentejo…