Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ducat d’Alba
Història
Designació habitual del ducat d’Alba de Tormes, títol de Castella.
Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i tia de Ferran…
parc nacional de Doñana
Zona protegida de la província de Huelva, Andalusia, de 50.720 ha.
És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa…
Pontevedra
Municipi
Municipi de Galícia, capital de la província homònima, prop del riu Lerez i en un redossat estuari.
Fabrica productes derivats de la fusta, teixits de lona i eines agrícoles La població, que amb la seva activitat portuària havia conegut antigament una gran prosperitat, hagué de cedir el lloc, al segle XVIII, a la nova ciutat de Vigo Centre d’una modesta àrea comercial El nom de Pontes Veteri és esmentat per primera vegada al segle XII i correspon possiblement al Duos Pontes de l’ Itinerari d’Antoní Pius Ferran II de Lleó posà la vila sota l’advocació de l’església de Santiago Ferran II de Castella-Lleó li atorgà furs Les naus de Pontevedra, manades per l’almirall-poeta Payo…
Melilla
Municipi
Municipi i ciutat autònoma del N d’Àfrica; juntament amb Ceuta, una de les dues places de sobirania espanyola a la costa del Marroc.
Té uns 12 km 2 d’extensió És situada en una badia entre els caps Tres Forcas i Agua, i una franja neutral de 500 m d’amplada la separa de l’estat del Marroc per la part continental El nucli primitiu era un illot-fortalesa que domina la plana on s’aixeca la ciutat moderna La població és en gran majoria d’origen espanyol, i l’única minoria important és la musulmana el 15% És una plaça militar amb funcions econòmiques limitades a les necessitats de la població L’antiga Rusaddir fou una colònia fenícia i cartaginesa des del segle VI aC Conquerida pels vàndals 430 i pels àrabs segle…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…
Al-Andalus

Evolució territorial d’Al-Andalus
© fototeca.cat
Història
Territori de la península Ibèrica incorporat al món islàmic entre els s. VIII i XV.
El terme àrab Al-Andalus , potser relacionat amb un hipotètic Vandalicia , nom donat pels vàndals a la Bètica, és el que utilitzaven els escriptors àrabs medievals per a referir-se al territori de la península Ibèrica sotmès al domini musulmà Aquest ús degué ésser contemporani de l’inici de la conquesta apareix ja en un dinar bilingüe llatí i àrab encunyat l’any 716 El territori que designa no és sempre el mateix, puix que a mesura que la conquesta cristiana progressava designà només la zona encara dominada per l’islam, i acabà designant únicament el regne de Granada La conquesta de la…
Espanya

Mapa de les colonitzacions púniques i gregues
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…
Andalusia

Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…