Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Guadiaro
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (173 km).
Neix a la Serranía de Ronda, flueix vers el SW i desemboca a la Mediterrània, on forma un estuari Rep les aigües del Genal i de l’Hozgarganta i rega el Campo de Gibraltar L’any 1010 l’expedició catalana comandada per Ramon Borrell I, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, hi sofrí una derrota important els catalans, refets, saquejaren seguidament Còrdova
Andarax
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (62 km).
Neix a Sierra Nevada, flueix en direcció W-E per depressions tectòniques amb sediments terciaris, i després de Santa Fe de Mondújar gira cap al S fins que desguassa prop d’Almeria formant delta El seu règim és pluvial subtropical amb fort estiatge Al curs alt i mitjà hom cultiva raïm per a l’exportació al curs baix les aigües subàlvies són aprofitades per al conreu de tarongers
Almanzora
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (123 km).
Neix a la serra de Baza, flueix en direcció E-W, travessa una àrea semidesèrtica i rega la vall d’Almanzora que s’estén entre les serres de los Filabres i de Las Estancias Desemboca als Cerros Colorados Té règim pluvial subtropical i és alimentat per nombroses rambles, habitualment seques, que expliquen la irregularitat del seu cabal
Costa del Sol
Sector del litoral mediterrani de la península Ibèrica entre el cap Sacratif (Granada) i Algesires (Cadis).
La costa és alta i rocallosa cap a l’est, formada pels contraforts de les serralades Bètiques té una extensa franja de platges d’alluvions, de sorres fosques Exposada a migdia, té un clima suau, sobretot a l’hivern, que ha mogut un important corrent turístic des del 1955 S'hi ha desenvolupat una activa indústria hotelera Els nuclis principals són Marbella, Torremolinos i Màlaga
parc nacional de Monfragüe

Sector del parc nacional de Monfragüe
© Jaime Cerezo / Fotolia.com
Espai natural
Zona de la província de Càceres, Extremadura, de 17 852 ha d’extensió, envoltada per dues serres entre les quals passa el Tajo.
És una de les zones més representatives de bosc mediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial
Aguasvivas
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per la dreta de l’Ebre (105 km).
Neix a la serra de Cucalón Sistema Ibèric aragonès presenta fenòmens càrstics en travessar calcàries mesozoiques rega les hortes de Belchite i d’Azaila pantà de Moneva prop de la confluència amb l’Ebre entra en terrenys miocènics detrítics El cabal és escàs, i el règim, pluvial mediterrani
parc nacional de Doñana
Zona protegida de la província de Huelva, Andalusia, de 50.720 ha.
És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes…
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…
Madrid

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del centre de l’Estat espanyol; la capital és Madrid.
La geografia física Madrid s’estén des del Sistema Central, al N, fins a la vall del Tajo, al S El sector septentrional és format pel vessant meridional de la serra de Guadarrama i part de Somosierra i Gredos, constituït per materials paleozoics granit a Gredos, pissarres a Somosierra, gneis a Guadarrama afectats posteriorment per l’orogènia alpina El piemont és format per un espès mantell d’alluvions i material detrític procedent d’aquestes serralades Puente de Piedra o de la Mina, a Bustarviejo La part central i meridional del territori és constituïda per una planúria terciària,…