Resultats de la cerca

Centre industrial fabricació de cautxú, filats, arts gràfiques, elaboració de sidra i xacolí

Té el naixement en rierols a les vessants de l’Intxorta 689 m, l’Udalatx 1092 m i l’Anboto 1296 m, a la zona limítrof amb Biscaia El principal afluent és l’Arratia, que prové del massís del Gorbeia 1475 m Fins a Basauri, la longitud del seu recorregut és de 43 kms En aquesta localitat les seves aigües s’uneixen a les del Nerbion , nom amb el qual hom el coneix també en el tram iniciat per aquesta confluència Desguassa al Cantàbric al cap d’uns 17 kms, on forma una ria

Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…

A la segona meitat del segle IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan segle X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del segle XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…

Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert Després de Serradui…

Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan Aragó i el “cerro” de San Felipe Castella-la Manxa, i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero Douro, i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana Travessa Castella-la Manxa regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina, la comunitat autònoma de Madrid regant Aranjuez i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa N d’Extremadura i l’Alto Alentejo…

La capçalera és a l’altiplà de la Manxa, d’uns 1 000 m, que s’inclina insensiblement cap a ponent Des de Ciudad Real el fons del vessant s’accidenta fortament pels relleus de Sierra Morena, que s’orienten cap al NW El riu s’encaixa des d’Alcolea de Calatrava fins al portell de Cíjara, i a Villanueva de la Serena entra a Las Vegas S'encaixa de nou a la ratlla de Portugal i desemboca a l’Atlàntic davant Ayamonte El seu pendent és anòmal, ja que els trams més planers són la capçalera i Las Vegas extremenyes, mentre que els més pendents són el tram final i el mitjà El seu cabal és de 79 m 3 /s al…

S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format per alluvions…

La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…

La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…