Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
Tanais
Ciutat
Ciutat grega antiga a la Rússia meridional, vora la desembocadura del riu Don.
Colònia de Panticapèon, fundada en edat incerta, potser sobre un lloc on s’establiren cimmeris i escites, sembla que tingué vincles comercials importants amb els sàrmates i amb el regne del Bòsfor, del qual formà part vers el s I aC Destruïda en època d’August, ressorgí al mateix lloc una nova ciutat, amb dues comunitats, que, probablement, fou devastada pels huns
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
Santuari
Santuari del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), situat a la costa, dalt el promontori que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per l’E la cala de Llafranc.
Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs
Circàssia
Regió
Regió de Rússia, que constitueix la part occidental de la Ciscaucàsia, entre la mar Negra, la vall del Kuban’, l’altiplà de Savropol i el Gran Caucas.
Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada al S pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans s I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Al s V fou conquerida pels perses, i al s XVI, per Tamerlà Posteriorment…
Ullastret
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès en gran part a la dreta del Daró, que travessa el terme en direcció N-S al seu sector occidental.
Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
illes Formigues
Illa
Conjunt de setze illots de la Costa Brava, pertanyent als termes municipals de Palamós i Palafrugell, 1,3 km a l’E-NE de la punta d’en Canet (Palamós) i 0,8 km a l’E-SE del cap de Planes.
Tenen un far que senyalitza l’existència dels illots quan la mar els cobreix L'arxipèlag és visitat pels musclaires Prop d’aquestes illes tingué lloc el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285 Adjudicades en la delimitació municipal del 2007 al terme de Palamós, arran d’un recurs presentat pel municipi de Palafrugell, l’any 2009 la Generalitat de Catalunya acordà dividir l’arxipèlag entre els dos municipis, divisió ratificada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya…
Elna
© Ajuntament d’Elna
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a la riba esquerra del Tec.
El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…
Portvendres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Costa Vermella, façana marina de la Marenda entre Cotlliure i Banyuls.
Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…