Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km 2 , confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m La part de ponent del terme pertany a la conca del Llobregat les aigües, a…

Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…

Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits judicials…

Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i…

Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…

S'uneix a través del coll de Bassegoda 1 100 m alt a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró És al límit dels termes municipals d’Albanyà Alt Empordà i de Montagut de Fluvià Garrotxa

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt…

És gestionat per un consorci format el 1997 per diverses administracions, incloses les de cinc municipis Té la seva oficina a la Conreria El seu pla especial fou aprovat el 2002 Té una superfície de 2 086 ha Fa la funció d’espai periurbà, amb un vessant important educatiu i de lleure, a més de conservar el patrimoni natural alzinars i rouredes a les obagues, garrigues als vessants del solell, i bosc de ribera i el seu ric patrimoni històric, amb poblats ibèrics Puig Castellar i monestirs Cartoixa de Montalegre Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara , ha donat nom a una zona més extensa, mixta d’habitatge 60% de la superfície edificada, amb edificis plurifamiliars i indústria 37,9%, aquesta darrera al costat de la carretera Hi predominen els edificis d’una planta 89,5% La població, en gran part immigrada, és obrera en el 89% El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes L’equipament urbà és deficitari L’empresa AEG 1 800 treballadors és una de les més importants de la zona