Resultats de la cerca

El seu territori és estret i de forma allargada, perpendicular a la costa i arriba des dels turons que limiten l’Horta, a ponent, fins a la mar el terme és pràcticament partit en dues parts per l’enclavament de Mauella i Teuladella, del municipi de València Les terres són, en gran part, d’horta, regades amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Hom hi conrea patates, cebes, enciams, etc, i a l’àrea d’expansió cap al secà, taronges al secà, reduït a la part més alta del terme, garrofers i vinyes Gairebé totes les terres són conreades pels seus propietaris Una certa…

La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491 El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500 El besnet d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès

És en un territori completament pla i totalment conreat i regat amb aigua conduïda des de la séquia reial del Xúquer a través de la séquia d’Albalat El rendiment de la terra ha anat augmentant gràcies als drenatges o alcadufs a què ha estat sotmesa Les terres estan repartides entre els arrossars, l’horta i els camps de tarongers La propietat agrària està força repartida i un 85% de la terra és conreada en règim d’administració directa la resta, en arrendament Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví, porcí, alimentat amb derivats de l’arròs i…

Aquesta plana litoral limita al nord per muntanyes gresoses de petita entitat com el Picaio 372 m o el Puig, que en realitat no són sinó avançades de la serra de Portaceli o de la serra Calderona A la costa es troben grups dunars discontinus vora la Gola de l’Estany al nord de Puçol, al Puig i a Alboraia La platja és lleugerament empinada amb còdols i graves Formen part d’aquesta comarca els municipis d’ Albalat dels Sorells , Alboraia , Albuixec , Alfara del Patriarca , Almàssera , Bonrepòs i Mirambell , Burjassot , Emperador , Foios , Massalfassar , Massamagrell , Meliana ,…

Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses s V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja, conegudes…

Llevat d’unes 50 ha del sector occidental dedicades al secà garrofers i oliveres, la resta és regada amb aigua de la séquia de Montcada 350 ha a través de les de la Ratlla, Mitgera i Catalana, i també amb aigua de pous 200 ha Hi predominen les hortalisses en conreu intensiu melons, patates, blat de moro, etc, i al regadiu occidental hi ha unes 200 ha de tarongers nàvel Hi ha ramaderia estabulada bestiar boví i porcí La principal empresa industrial és una fàbrica de sacs de jute hi ha també petites indústries del moble, químiques i de la construcció L’antic pes de l’agricultura ha minvat 12%…

S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de…

La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles, graves i arenes…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…