Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sant Feliu de Barruera
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Barruera (la Vall de Boí), situada fora del nucli antic de la vila, al costat de la carretera, anant cap a Erill la Vall.
L’edifici És una església molt transformada ja des d’època altmedieval Presenta una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada, i un transsepte que només conserva el tram sud, ja que el nord l’ocupa una capella de planta quadrada, que en té una altra de més petita al costat, oberta a la nau amb un arc de mig punt Un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, corona el braç sud del transsepte La nau és capçada a l’est per un absis semicircular que es correspon, estructuralment, amb l’arc presbiteral de l’interior de l’església Aquest absis s’ha decorat amb una…
castell de Colltort
© Fototeca.cat
Castell
Castell roquer, en ruïnes, de la vall d’Hostoles (terme de Sant Feliu de Pallerols), al cim del turó de Colltort
(845 m alt.), a l’extrem oriental de la serra del Corb.
Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles
cingles de Bertí
© Fototeca.cat
Cinglera situada al N del Vallès, entre Sant Feliu de Codines i el Figueró i Montmany, i, seguint la direcció S-N, a l’W del Congost, fins a Centelles, ja a la plana de Vic.
Dona nom a un conjunt de relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la depressió del Vallès i els relleus de la Depressió Central Catalana Una gran falla aprofitada pel Congost separa aquesta serra del massís del Montseny a l’oest, en canvi, resta unida topogràficament i estructuralment als cingles de Gallifa Culmina, al nord, al puig Oriol 980 m i, sobre la cinglera, al Puig Fred 947 m El relleu és caracteritzat per la successió de cuestas determinades per l’alternança de materials calcaris i margues, principalment que es posen de manifest per una sèrie esglaonada de…
coll de Poses
Collada
Coll (690 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, per on passa la carretera de Caldes de Montbui a Moià, entre els cingles de Gallifa, a l’W, i la vall engorjada de la riera de Tenes, a l’E.
És termenal dels municipis de Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines Vallès Oriental
Barruera
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi de la Vall de Boí
, a l’Alta Ribagorça.
És a la vall de Boí, a la riba dreta de la Noguera de Tor L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Feliu Fins el 1996, el poble donà nom al terme municipal
Vies Verdes de Girona
Ciclisme
Excursionisme
Antiga xarxa de carrilets de les comarques gironines recuperades com a vies verdes dedicades al cicloturisme i al senderisme.
Són gestionades pel Consorci de les Vies Verdes de Girona transcorren aquests antics passos ferroviaris Sumen 125 km de recorregut en diversos trams compresos bàsicament entre Ripoll i Ogassa, d’Olot a Sant Feliu de Guíxols, i entre Palafrugell i Palamós
Castell d’Aro
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom
canal de la Infanta
© Arxiu Fototeca.cat
Canal construït del 1817 al 1819 pels propietaris del pla esquerre del Llobregat, entre Molins de Rei i Can Tunis (17 km).
Amb un volum mitjà de 3000 l/s, regava 3000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants El projectà Tomàs Soler i Ferrer i l’inaugurà el 1819 Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual prengué el nom A més de l’ús agrícola, en els seus salts d’aigua s’installaren fins a 16 petites indústries molins fariners, serradores i un molí paperer, la majoria de les quals a l’Hospitalet L’aprofitament industrial es féu marginal a partir del 1880 per la…
el Turbó
© Carolina Latorre Canet
Massís
Massís muntanyós que forma part de les Serralades Interiors dels Prepirineus, al límit entre l’Alta i la Baixa Ribagorça i amb la zona actualment aragonesa de la vall de l’Éssera.
Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de…
Montjuïc
© Fototeca.cat
Turó
Turó (215 m alt.), al límit dels antics termes de Girona i de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa
).
El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc , gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811 ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet 1814 A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren…