Resultats de la cerca

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i…

Neix als contraforts N de les Gavarres i desemboca al seu collector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants , prop de l’aiguabarreig del Ter i de l’Onyar

Neix a la Serralada de Marina, al vessant vallesà de la Serra del Corredor, a uns 600 m alt En arribar a la depressió del Vallès, al terme de Llinars, canvia l’orientació SSE-NNW per l’ENE-WSW deixa a la dreta Llinars i a l’esquerra la Roca, Vilanova de la Roca i Montornès abans del seu aiguabarreig Els seus afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners, ambdues per la dreta per l’esquerra la conca és estreta, per tal com segueix de prop la falla que separa la depressió de la Serralada De règim pluvial, té un màxim de febrer a la Roca És aprofitat…

Té la capçalera entre el pic d’Engaït Encamp, Andorra, la portella Blanca d’Andorra i la serra de l’Esquella Lles, Baixa Cerdanya D’orientació general N-S, forma la vall de la Llosa , de fons planer, pel seu origen glacial, que davalla fins a uns 1 600-1 500 m alt molí de Viliella, on la vall esdevé purament fluvial amb el tàlveg angulós, bé que emplenat pels alluvions Després de passar entre Viliella i Coborriu de la Llosa, alimenta una canalització que rega prats de Prullans, i entre aquest municipi i el de Lles serveix de límit fins a l’aiguabarreig amb el Segre, a la vila de…

Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada…

Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on mor a uns…

Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al salt d’eth…

Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne…

A la confluència s’ha format l’espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon

Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament…