Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Biars
Santuari
Hostal
Antic hostal, dit també venta del Rei, i santuari, del municipi de Fraga (Baix Cinca), situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell.
Era una població islàmica
barranc de Calapatar
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes (Matarranya); prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres.
Fou la primera de les mostres d’aquest art científicament publicada per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc Ara són conservades, en part, al Museu d’Arqueologia de Barcelona Hi ha poques figures, totes d’animals tres cérvols i alguna altra de poc clara El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatar , esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit
Alcolea de Cinca
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Baix Cinca, a la dreta del Cinca.
El 1120 fou lliurada per l’alcaid musulmà de Lleida al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, però la conquesta cristiana definitiva no fou feta fins el 1141 per Ramon Berenguer IV Des d’aleshores pertangué al bisbat de Lleida, i des del 1995 al de Montsó-Barbastre Les forces de Ferran d’Antequera derrotaren, el 1413, entre Alcolea i Castellflorit, el comte Jaume d’Urgell, quan aquest intentava de prendre la ciutat de Lleida
Sant Antoni de Calaceit
Poblat ibèric situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al S de Calaceit (Matarranya).
És un dels més grans i dels més ben coneguts de la comarca Excavat extensament pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de PBosch i Gimpera 1915-19 i publicat en detall per Francesca Pallarès 1965 És protegit per una bona muralla conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents Fou habitat durant els segles V-III aC Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona
Faió
Municipi
Municipi del Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca, a banda i banda de l’Ebre i a l’esquerra del Matarranya, fins a llur aiguabarreig.
El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…
Peralta de la Sal
Poble
Poble (523 m alt) i cap del municipi de Peralta i Calassanç, a la Llitera.
La vila 256 h agl 1991, peraltencs 523 m alt és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa hi ha les ruïnes d’un antic castell L’església parroquial és dedicada a santa Maria després de la conquesta 1058-63 del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida El 1697 s’hi establí un collegi d’escolapis Josep de Calassanç era fill de Peralta i noviciat que encara perdura
Lledó d’Algars
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la riba esquerra del riu d’Algars, que en forma el límit oriental, davant el d’Horta de Sant Joan.
La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa
plans de Cardell
Plans de l municipi de Fraga (Baix Cinca), al sud de la carretera de Barcelona a Saragossa, que formen, juntament amb els de Buriat, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegres.
Es conserva l’església romànica i restes d’època paleocristiana i visigòtica
Castigaleu
Municipi de la Baixa Ribagorça, a la vall alta del riu de Queixigar, que travessa el terme de N a S, engorjat, en el primer sector.
És accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró Gran part del territori és cobert de boscs roures i carrasques i de pasturatges La tradicional activitat del carboneig desaparegué L’agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals blat i ordi Hi ha ramaderia bestiar de llana i porcí, que ha anat creixent a llarg dels anys La població ha minvat des del 1930 a causa de l’emigració, especialment a Barcelona El poble 44 h agl i 59 h diss 2001 836 m alt és en un coster, a la dreta del riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a sant…
Massalió
Municipi
Municipi del Matarranya, situat a la vall mitjana del riu Matarranya, al límit amb Terra Alta.
La zona forestal 3 700 ha és ocupada per pinedes, garrigues i brolles L’aigua del riu, aprofitada a través de séquies, permet de conrear 200 ha de regadiu patates, farratge, cereals, hortalisses Al secà hom destina unes 1 800 ha a oliveres, 500 a vinya, 400 a blat i 400 a ordi Hi ha ramaderia ovina que aprofita 1 200 ha destinades a pasturatges i granges de porcs i d’aviram Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura trulls d’oli, a més de petits tallers tèxtils i una fàbrica d’objectes de pell Hi ha emigració, especialment vers Barcelona La vila 608 h 1996 359…