Resultats de la cerca

Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura…

El sector meridional, que limita amb el terme de Beseit, és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit 821 m alt Més de la meitat de la seva superfície 2754 ha és sense conrear, ocupada per boscs esclarissats, pasturatges i erms L’agricultura és predominantment de secà oliveres 1552 ha, vinya 475 ha, cereals 469 ha el regadiu es redueix a 25 ha, especialment prop del Matarranya La ramaderia és dedicada al bestiar oví 1700 caps i al porcí hi ha avicultura i apicultura Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…

La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la…

El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…

A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…

La capital històrica és la vila de Benavarri Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis Torres del Bisbe i Jusseu i Güel actualment annexats a Graus i Llaguarres ara pertanyent a Capella Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, en desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar nuclis de Vacamorta i Espluga Geogràficament comprèn el sector transversal ponentí dels Pirineus catalans, entre el massís axial N i les Serres Exteriors S Les Serres…

La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per terrasses i replans…