Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Adrast
Astronomia
Un dels quatre satèl·lits més interns de Júpiter, d’uns 20 km de radi i a una distància mitjana de 128 000 km del planeta.
És a la zona dels anells, que foren també descoberts el 1979 per les sondes Voyager
Io
Astronomia
El més interior dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 7 de gener de 1610.
El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica
cometa de Halley

El cometa de Halley
© Corel
Astronomia
El cometa periòdic més cèlebre.
Fou el primer cometa del qual hom predigué el retorn Té un període d’uns 76 anys i és visible a ull nu quan és pròxim al periheli L’excentricitat de l’òrbita és de 0,967, i té una inclinació de 162° 12´ 55´ El 1705 E Halley constatà que els cometes apareguts els anys 1531, 1607 i 1682 eren el mateix, i en predigué encertadament la tornada per al 1758 En l’aparició de 1910, es produí un cert pànic, perquè hom preveia que la Terra travessaria la cua del cometa, però, bé que succeí així, el fet només provocà alguns fenòmens òptics Durant l’aparició de 1985-86, diverses sondes…
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…
Europa
Imatge del satèl·lit Europa copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter que es mou a una distància de la superfície de Júpiter de 670.800 km seguint una òrbita circular i essent el seu període de revolució de 3,5 dies.
Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes que es creuen…
Ganimedes
Astronomia
El més gran i més brillant dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 1610.
El diàmetre és de 5 256 km, per la qual cosa és el satèllit més gran del sistema solar el radi orbital és de 1 070×10 3 km, té una massa 2,2 vegades superior a la de la Lluna i hom el podria veure a ull nu si la gran brillantor de Júpiter no en pertorbés l’observació El període de rotació, de 7,15 dies, coincideix amb el de revolució entorn de Júpiter és, doncs, un cas de rotació capturada , com el de la Lluna És molt probable que Ganimedes tingui atmosfera Hom suposa que l’escorça superficial d’aquest satèllit és formada principalment per glaç, i que les zones més fosques que mostren les…
Metis
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter, descobert el 1979 a partir de les fotografies fetes per les sondes Voyager
.
Té un diàmetre d’uns 40 km i un radi orbital d’uns 128 km El període orbital és d’uns 0,29 dies
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…
Júpiter
Imatge de Júpiter copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Planeta, el més gros del sistema solar i el cinquè atenent la seva proximitat al Sol.
La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter presenta un…