Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
galàxia d’Andròmeda
Imatge en infraroigs de la galàxia d’Andròmeda
© NASA
Astronomia
Una de les galàxies més properes a la nostra galàxia.
Pertany al grup local, essent-ne la més massiva Situada a la constellació d’Andròmeda, al NE de Mirach i una mica més d’un grau a l’E de ψ-Andromedae, és visible sense telescopi, ocupant una zona d’uns 80 per 250 minuts d’arc Estudiada al segle X per l’astrònom àrab al-Sūfī, i observada amb telescopi per Simon Marius el 1612, fou classificada per Messier que li donà el nombre 31 Encara ara és coneguda per les sigles M31 i també amb les de NGC 205 , provinents del New General Catalogue de Dreyer El 1924 Hubble hi descobrí alguns estels variables cefeides amb els quals determinà que era a una…
Europa
Imatge del satèl·lit Europa copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter que es mou a una distància de la superfície de Júpiter de 670.800 km seguint una òrbita circular i essent el seu període de revolució de 3,5 dies.
Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes que es creuen…
Atles
Atles
NASA
Astronomia
El satèl·lit més intern de Saturn, de forma irregular, amb un radi màxim de 20 km i una òrbita amb un semieix major de 137.700 km.
Fou descobert en una fotografia transmesa pel Voyager 1 el 1980
Aldebaran
Astronomia
Estel de la constel·lació del Taure, el catorzè més brillant de l’esfera celeste (magnitud visual aparent 0,8), a una distància de 68 anys de llum.
És una gegant vermella i pertany a la classe espectral K 5
Càstor
Astronomia
Estel de la constel·lació dels Bessons, de magnitud 1,6, a una distància de 46 anys llum.
És del tipus espectral A0 És un estel doble que té un període de revolució de 346 anys
Alkaid
Astronomia
Estel de l’Ossa Major, de magnitud 1,9, a una distància de 160 anys de llum.
Pertany a la classe espectral B 3 Hom l’anomena, a vegades, Benetnasch
Deneb
Astronomia
Estel principal de la constel·lació del Cigne (magnitud visual aparent 1,25), a una distància de 1 630 anys llum.
És un supergegant blanc i pertany al tipus espectral A 2
Mira Ceti
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Balena (o Ceti) descobert per D.Fabricius l’any 1596 i situat a una distància de 820 anys llum.
És un estel variable, de manera que normalment és invisible, però cada onze mesos es transforma en un estel brillant La magnitud en el màxim de lluminositat pot tenir qualsevol valor des de la segona a la quarta, i en el mínim pot variar des de la vuitena a la desena El període tampoc no és constant, sinó que presenta variacions aleatòries de fins a 10 dies entorn del seu valor mitjà, que és de 331 dies
Adrast
Astronomia
Un dels quatre satèl·lits més interns de Júpiter, d’uns 20 km de radi i a una distància mitjana de 128 000 km del planeta.
És a la zona dels anells, que foren també descoberts el 1979 per les sondes Voyager