Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE, Masllorenç E i Bonastre SE, aquests dos darrers pertanyents al Baix Penedès, Salomó S del Tarragonès, Bràfim W i Vilabella W És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es féu a…

L’església parroquial de Santa Coloma és romànica s XI El lloc és esmentat ja el 940 Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al s XIV al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936

El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX

En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró

El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…

Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, Bigues i Riells del Fai E, Caldes de Montbui S i Gallifa W, aquest últim pertanyent al Vallès Occidental El terme s’estén en un sector accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral, que fa d’enllaç entre els cingles de Bertí o raconada del Fai, el turó de Montbui i la muntanya de Sant Sadurní de Gallifa Dins aquest triangle d’elevacions desiguals, amb altituds màximes dins el terme de 858 m al serrat de l’Escaiola al NW del terme, prop del collet de les Termes, on coincideix amb Sant Quirze Safaja, Castellterçol i…

El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…

Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem NE rep, dintre el municipi…