Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Slesvig-Holstein
Divisió administrativa
Land del N d’Alemanya.
La capital és Kiel Comprèn el sector meridional de la península de Jutlàndia, des de la frontera amb Dinamarca al curs baix de l’Elba, entre les costes de la mar Bàltica i la mar del Nord, i també les illes de Sylt, Föhr i Amrum, etc Presenta el paisatge de la gran plana del nord d’Europa, on les morenes terminals han format aturonaments que han afavorit la formació de nombrosos llacs i estanys Les costes són baixes, amb abundància de fiords al sector bàltic i amb cordons de dunes i illes al sector de la mar del Nord La població, majoritàriament protestant 20%, assoleix els 171,3…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Sylt
Illa
La més septentrional i la més gran de les illes Frisones septentrionals, Alemanya, al land de Slesvig-Holstein.
És una estreta llenca de terra d’uns 40 km de llarg, disposada en direcció N-S davant la costa occidental de Dinamarca i d’Alemanya Centre turístic
Slesvig
Regió
Regió del N d’Alemanya, al sector meridional de la península de Jutlàndia, separada del Holstein, al S, pel riu Eider.
Prolongació de la plana alemanya, entre la mar del Nord i la Bàltica, ofereix un paisatge de plana monòtona accidentada pels dipòsits morènics que formaren les glaceres quaternàries És una regió agrícola i ramadera, i també hi té importància la pesca El centre més important és Flensburg El territori fou ocupat pels danesos, després de l’emigració dels angles i els juts a la Britània Amenaçats per Carlemany, que intentà la creació d’una marca danesa, els danesos construïren el Dannevirke, un mur de terra que unia la desembocadura del Sli amb la de l’Eider, i el reforçaren a l’E amb el port…
Pomerània
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…
fiord de Flensburg
Fiord
Fiord del golf de Kiel, a la mar Bàltica occidental, que fa de límit entre Dinamarca i Alemanya.
D’uns 50 km de longitud, la península de Holnis el divideix en un fiord interior 20 km, al fons del qual hi ha la ciutat de Flensburg, i un fiord exterior La profunditat oscilla entre 15 i 50 m a l’interior i entre 4 i 8 m a l’entrada
Alemanya
Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant…
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
illes Frisones
Arxipèlag
Cadena d’illes baixes davant la costa sud i est de la mar del Nord, davant el litoral de Frísia i pertanyents als Països Baixos (Frisones occidentals), a Alemanya (Frisones orientals i part de les septentrionals) i a Dinamarca (resta de les Frisones septentrionals).
Els terrenys són sorrencs, amb parts argiloses més fèrtils i d’altres de pantanoses Hi és important la pesca, la ramaderia d’ovins i, sobretot, de bovins vaques frisones Hom hi conrea sègol, civada i patates, i hi ha indústria turística a les platges
ducat de Saxònia-Lauenburg
Geografia històrica
Territori alemany, dit també ducat de la Baixa Saxònia, format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Joan I (mort el 1285), fill gran del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània, la qual hi regnà fins el 1689, que passà al duc de Brunsvic-Lüneburg-Zelle, i el 1702 a l’electorat de Hannover, el 1815 a Dinamarca i el 1864 a Prússia.