Resultats de la cerca

Centre cultural, amb escoles, teatres i acadèmies musicals Principal població alemanya en la fabricació d’eines la indústria siderúrgica hi és present des de la fi del s XV

És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial

Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70

Situada a banda i banda del Lahn, és dominada per un turó, amb un castell s XII-XV Té indústries químiques, farmacèutiques i electròniques Fundada a la fi del s XII, la seva importància augmentà molt ràpidament Obtingué carta municipal del landgravi de Turíngia Lluís II 1277 En produir-se la separació de Hessen d’aquell estat 1292, fou la residència dels marcgravis del nou principat La seva universitat, fundada el 1527, esdevingué un important centre de difusió de la Reforma

Dominada per la Sparrenburg residència dels comtes de Ravensberg, és un centre tradicional de la indústria tèxtil lli, ampliada posteriorment amb el cotó i la seda És un centre de la confecció i utillatge per a la indústria tèxtil, té indústria paperera i d’embalatges És centre d’ensenyament superior Ostwestfalen Universität, fundada el 1966 És també entroncament ferroviari Fundada el 1214, a la fi del s XIII entrà a la Lliga hanseàtica El 1346 passà al domini dels ducs de Jüllich, i el 1647 a l’elector de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial fou molt bombardejada

Té indústries metallúrgiques, mecàniques, electròniques, tèxtils, del ciment i de la fusta És un centre important en el camp editorial i cultural Fortalesa, a la fi del s XI, i seu d’una família de comtes palatins de Suàbia s XII, el 1342 passà als ducs de Württemberg i gaudí d’una gran florida cultural El 1477 hi fou fundada la universitat, que es convertí en un centre luterà en passar la ciutat a la Reforma 1534 A part cases típiques de fusta, cal esmentar, entre els edificis, l’església de Sankt Georg 1470-83, de tres naus, en estil gòtic tardà, que conté els sepulcres dels…

L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el  Llibre verd  del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV Sancta Eugenia de…

Nus important de comunicacions ferroviàries i port fluvial, té indústries químiques, mecàniques, electrotècniques, del paper i del sabó Esmentada al s XII, al s XIII esdevingué seu de la dinastia Ascània dels ducs de Saxònia, i després s XV, amb els Wettin, de la línia Ernestina de Saxònia El 1547, amb la derrota de Mühlberg i la capitulació de Wittenberg , que posà fi a la guerra d’Esmalcalda lliga d’Esmalcalda, la dignitat i el territori de l’electorat passaren a la línia Albertina Ocupada la ciutat pels francesos el 1806, fou conquerida pels prussians el 1814 Té una cèlebre…

El tancava la muralla del Mercadal , que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al s XVI Era un sector ocupat, principalment, per hortes travessat des del s XI per la séquia Monar, s’hi installaren els molins de la ciutat i convents Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí s XVII, de Santa Clara s XVII, de les Bernades el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del s XVIII, l’hospici actual Casa de Cultura, obra de Ventura Rodríguez Les desamortitzacions del s XIX…