Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
mas dels Inquisidors
Masia
Antiga masia del municipi de Riba-roja de Túria, que donà lloc a la caseria de la Vallesa de Mandor
.
Favara
Història
Antiga alqueria islàmica de l’Horta.
Donà nom a la séquia de Favara , que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l' assut de Favara , dins el terme de Quart de Poblet i travessa els de Mislata, València on rega les hortes contigües als ravals meridionals i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Allal Jaume I la donà a la ciutat el 1239 El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà
Oròspeda
Història
Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant.
A l’època visigòtica donà nom a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola Oriola i que coincidí amb el regne de Tudmir cora de Tudmir
la Creucoberta
Barri
Barri de València format extramurs, a l’antic camí ral a Xàtiva i a Alacant.
Li donà nom l’antiga creu de terme, gòtica, situada a la fi del carrer de Sant Vicent, coberta per una edícula en 1432-35, i restaurada el 1898 L’església parroquial és dedicada al Crist Forma gairebé un sol nucli amb el barri de la Torre
Perputxent
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Orxa (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila.
En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent
Rheingau
Regió
Regió d’Alemanya, al land de Hessen, que s’estén entre l’extrem sud-occidental del Taunus i la vall del Rin.
Comprèn un sector muntanyós que pertany al massís esquistós renà, zona molt boscada i on es dóna la ramaderia i la policultura, i l’estreta riba dreta de la vall del Rin a l’W de Magúncia, rica zona de conreu de vinya que produeix vins famosos Regió turística Els centres més importants són Rüdesheim i Eltville
Charlottenburg
Palau
Antic palau reial de Berlín, bastit per Arnold Nering (des del 1695), continuat i coronat, amb una cúpula esvelta, per Johann Friedrich Eosander von Goethe (1701-13).
Possiblement Andreas Schlüter intervingué en l’estructuració de l’edifici central Fou ampliat per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff 1740-46, i Karl Gotthard Langhans 1748-90 hi construí el teatre Fou incendiat durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurat actualment és seu de diversos museus Donà nom a un antic municipi i actual barri del Berlín Occidental
el Cabanyal
Barri
Barri marítim de València, situat entre les séquies d’en Gasc i dels Àngels (o de Pixavaques), entre els barris del Canyamelar i del Cap de França, amb els quals formà el 1837 el municipi del Poble Nou de la Mar, annexat a València el 1897.
Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou la vida pescadora del Cabanyal fou tema freqüent de la pintura de Joaquim Sorolla al s XX conservà durant molt temps la major part de la població pescadora de València, que arribava a prop d’un miler de persones L’actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del s XIX al lloc d’una antiga ermita A partir de la fi del s XVIII esdevingué lloc d’estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del s…
Brandenburg
© Deutsche Zentrale für Tourismus e.V.
Ciutat
Ciutat del land de Brandenburg, Alemanya, a la vora del riu Havel.
Important nucli industrial indústria siderúrgica, mecànica, tèxtil i química, és un nus ferroviari i port fluvial Entre els seus monuments, perjudicats pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, són remarcables la catedral començada al segle XII romanicogòtica, l’església gòtica de Santa Caterina segle XV, l’antiga casa de la ciutat segles XIV-XV i alguns ponts medievals El seu origen es troba en la fortalesa de Brennabor o Brennaburg , construïda per una tribu eslava, la qual fou conquerida cap al 928 per Enric I L’any 948 fou convertida per Otó I en seu d’un bisbat secularitzat al segle…
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier,…