Resultats de la cerca

Fou cedit per França a Alemanya en la pau de Frankfurt maig del 1871, que posà fi a la guerra Francoprussiana, i pertangué a l’imperi alemany fins el 1918, que tornà a França El territori comprenia una gran majoria de població de llengua germànica, llevat de la zona de Metz, de parla francesa Les seves dues parts constitutives no havien tingut mai una història comuna Fou erigit en Reichsland ‘territori de l’imperi alemany’, que depenia directament del Reich però sense constituir un estat federat La regió rebé una organització semblant a la de les províncies…

Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria

En extingir-se la línia masculina dels comtes, Hallermund passà als comtes de Käffernburg, i, extingits aquests el 1436, a Brunsvic i el 1707 als comtes de Platten, que esdevingueren Platten-Hallermund

Ocupa una part de la gran plana d’origen glacial de l’Alemanya septentrional, i presenta un paisatge de turons coberts de bosc que alternen amb nombrosos llacs Produeix, sobretot, patates, bleda-rave i civada El principal centre i la capital és Rostock Els primitius pobladors germànics foren desplaçats pels eslaus vendes cap al 660 dC, els quals foren sotmesos al s XII per Enric el Lleó, duc de Saxònia El 1170 el cap vende Pribislav fou nomenat príncep de l’imperi, i els seus descendents regnaren al Mecklenburg fins el 1918 Ocupat pels soviètics el 1945 i incorporat a la…

De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück 1802 Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intellectuals més importants d’Europa Ocupat per Napoleó 1803, l’electorat fou cedit a Prússia 1806, i ocupat novament pels francesos 1807 El 1814 fou reconeguda al…

Gran centre comercial comunicat amb Bohèmia per les valls del Regen i del Naab i industrial maquinària i productes químics Població d’origen celta Radasbona , esdevingué en temps de Marc Aureli un camp atrinxerat Regina castra En temps carolingis, la ciutat fou capital dels francs orientals i el 1245 es convertí en ciutat lliure de l’Imperi Des del 1663 les dietes imperials hi tingueren lloc oficialment El 792 Carlemany hi convocà un concili, al qual fou cridat Fèlix d’Urgell, i obligat a abjurar l’adopcionisme És seu episcopal des del 739, per obra de sant Bonifaci A més de…

És nucli industrial, centre comercial i seu episcopal La catedral barroca del segle XVIII és construïda al lloc de l’antic monestir i conserva la tomba de sant Bonifaci L’abadia benedictina, fundada el 744 per Sturmi, deixeble de Bonifaci, de primer com a centre missioner, tingué una florida cultural molt notable, amb l’escola monàstica i la biblioteca conservada encara, rica en còdexs medievals Fulda fou elevada a bisbat el 1752 i l’abat esdevingué bisbe príncep de l’imperi De les antigues construccions resta l’església rodona de Sant Miquel ~820 A Franenberg hi ha el convent de franciscans…

L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal…

S’estén a la vora dreta del Rin una petita part a l’esquerra del riu forma part del cantó suís d’Argòvia i comprèn els contraforts meridionals de la Selva Negra Hom hi distingeix dues àrees la plana del Rin, d’economia agrícola cereals, vinya, i la muntanya, que ocupa el nord i l’est, i culmina a 1493 m al Feldberg La capital és Friburg de Brisgòvia Originàriament fou ocupada pels celtes i pels alamans al començament de l’edat mitjana el territori constituí el landgraviat de Brisgòvia , del Sacre Imperi, i passà al govern dels ducs de Zähringen i dels marcgravis de Baden Els ducs…

La part antiga és a la vora esquerra del Rin, envoltada de territori suís, mentre que el sector modern s’ha estès a la dreta Conserva la catedral, dels segles XI i XVI, i el convent dels agustins, del s XIII, amb uns importants frescs gòtics La indústria rellotgera, mecànica, tèxtil i del paper i el turisme en són les principals fonts de riquesa Centre d’ensenyament superior Universität Konstanz, fundada el 1966 Fundada per Constanci II a la darreria del s III amb la finalitat de fortificar la línia del Rin, la construcció de la ciutat actual és del s X, que s’hi establí una fira El 1192 fou…