Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Aquisgrà
Ciutat
Ciutat del land
del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, al marge septentrional de les Ardenes.
És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada…
Trèveris
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya.
Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les dues Germànies…
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…
Alemanya
Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
Irlanda del Nord
© Corel / Kennon Cooke / Pat Carpenter / Paul Jean
Territori no independent
Territori del NE de l’illa d’Irlanda, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. La capital és Belfast.
La geografia El territori comprèn terres baixes constituïdes per planes, conques i depressions dilatades que convergeixen en llur majoria en el Lough Neagh i són separades per massissos muntanyosos Habiten el territori aproximadament un 58% de protestants i un 42% de catòlics Els primers són majoritaris a Belfast i als districtes orientals del país, on es concentra la producció industrial, mentre que els catòlics habiten els comtats rurals de l’oest i certs barris de Belfast L’agricultura i la ramaderia aporten prop del 5% del PIB, i ocupen prop del 6% de la població activa 1996 Produeix…
Tunísia
Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…