Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Breisach
Localitat
Localitat del land
de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Rin (9 900 h [est 1990]).
Conquerida pels romans en temps de Cèsar, el 1275 Breisach esdevingué una ciutat imperial lliure, i al s XIV passà al domini dels Habsburg A causa de la seva situació estratègica, fou molt disputada Durant la guerra dels Trenta Anys caigué a les mans dels suecs 1638 això no obstant, per la pau de Westfàlia 1648 fou atorgada a França El 1805, per la pau de Pressburg, s’uní a Baden
Aue
Ciutat
Ciutat d’Alemanya del land
de Saxònia, als contraforts de l’Erzgebirge (28 500 h [1984]).
Centre productor de mineral de ferro des del 1661 i de caolinita, que era transportada a Meissen per a la manufactura de porcellana Des del 1945 hom hi explota urani i s’ha convertit en un centre industrial metallúrgia, argenteria, esmalts
Bernburg
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, al land de Saxònia-Anhalt, vora el riu Saale (41356 h [est 1989]).
És un centre miner sal gemma, potassa i industrial maquinària agrícola, ciment, foneries, indústries químiques Centre fortificat al segle X, fou capital del ducat d’Anhalt-Bernburg del 1244 al 1468 i, posteriorment, del 1603 al 1863
Duisburg
Ciutat
Ciutat del land Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la confluència del Rin amb el Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr La ciutat fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial en un 75% i la població minvà de 434 646 h 1939 a 356 408 h 1946 Al Rin hi ha el port, de 1 022 ha d’extensió, un dels ports fluvials més importants del món És el primer nucli industrial d’Alemanya indústria siderúrgica, de maquinària pesant, construcció naval, indústria química, tèxtil i alimentària Fins a la segona meitat del s XX fou un important centre miner carbó Universitat 1972
Dortmund
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la vora dreta del Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr Els límits de la ciutat no són ben definits i forma una conurbació amb les ciutats veïnes La població ha anat augmentant, tret del període de la Segona Guerra Mundial, en el qual els 542 261 h del 1939 es reduïren a 435 491 h el 1946 Port fluvial al canal Dortmund-Ems Centre huller i nucli industrial siderúrgica, refineria de petroli, gas natural, producció d’olis sintètics i indústria alimentària —cervesa— Centre d’ensenyament superior Universität Dortmund, fundada el 1966 Fundada abans del 885, fou l’única ciutat imperial de…
Renània-Palatinat
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, delimitat pel land del Rin del Nord-Westfàlia al N, el de Hessen a l’E, el de Baden-Württemberg al SE, Alsàcia i Saarland al S i Luxemburg a l’W.
La capital és Magúncia Comprèn una bona part del massís esquistós Renà l’Eifel, Hunsrück i Westerwald, i al S el Pfälzer Wald i el Pfälzer Bergland, continuació dels Vosges Els primers són formats per materials primaris i els segons per materials sedimentaris arrasats i rejovenits al Terciari El conjunt forma, doncs, una successió de massissos de poca altitud 816 m, la màxima i valls drenades pels diversos afluents del Rin, que travessa part del land , entre els quals es destaca el Mosella i, en segon terme, el Nahe A la diversitat física correspon també una diversitat climàtica, la qual es…
Gelsenkirchen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr, al NE d’Essen i al NW de Bochum.
S'estén per una vall oberta i ampla, prop del canal Herne-Rin, que enllaça amb Duisburg Sorgida a mitjan s XIX d’un poble agrícola de 1 000 h, es desenvolupà com a ciutat minera i industrial, i l’expansió urbana ha englobat els nuclis de Buer centre administratiu de la ciutat i Horts Port al canal Herne-Rin
Bautzen
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, al land
de Saxònia, situada sobre el riu Spree, als contraforts dels monts de Lusàcia (42 688 h [2002]).
És un nucli industrial i un centre menestral ceràmica La població, al peu del castell d’Ortenburg, s’anà desenvolupant fins a adquirir categoria de ciutat pels volts del 1200 És la capital de l’Alta Lusàcia i el centre cultural dels sòrabs Institut d’Etnologia Sòraba, Institut d’Estudis Sòrabs
Darmstadt
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya, al sud de Frankfurt del Main.
El 1939 tenia 115 196 h, però amb la guerra disminuí un 33% Nucli industrial, on el 75% de la població activa es dedica a la indústria química i metallúrgica Fou fundada cap al s XI, però no assolí una certa importància fins el 1330, que rebé el títol i els privilegis de ciutat Els landgravis de Hessen, senyors de la ciutat des del 1479, l’engrandiren i, el 1567, en feren llur capital fou un gran centre cultural als s XVIII i XIX
Saarland
Divisió administrativa
Land de l’oest d’Alemanya, entre el land de Renània-Palatinat i la frontera amb l’Estat francès i amb Luxemburg.
La capital és Saarbrücken És el més petit dels länder alemanys, llevat dels länder urbans de Bremen i Hamburg Morfològicament forma part de l’anticlinal de Saarbrücken, que s’estén entre Hunsrück a l’W i el Pfälzer Wald a l’E, i que ha estat afectat per plegaments i fractures Ofereix un paisatge de cims arrodonits i emboscats al S, i superfícies planes al N és travessat, de SE a NW, pel Saar, i la seva vall en constitueix l’eix vital El clima és continental, amb pluges inferiors als 1 000 mm anuals Densament poblat 417 h/km 2 est 2000, la població es concentra a la vall del riu…